Lo Wright 1 tal qu'imaginat per sos conceptors

La startup Wright Electric ven d'anonciar a la fin del mes de genièr de 2020 la debuta del desvolopament de son primièr motor electric per avion.

Los primièrs tèsts son prevists per 2021 al sòl.

Doas formas son a l'estudi : un motor cilindric, coma los reactors actuals, e un rectangular per poder èsser integrat dins las alas. Sa poténcia seriá de 1,5 mW.

Los tèsts en vòl son prevists per 2023 amb d'avions convencionals.

Fondada en 2016 als Estats Units la societat ambiciona de desvolopar un avion propulsat sonque per l'electricitat. Per aquò far la startup trabalha en partenariat amb easyJet.

L'aeronèf de 186 sètis, lo Wright 1, que preveson de produsir aurà per ambicion d'ofrir una solucion de transpòrt aerian sens emissions sus de vòls corts.

Son entre 10 e 14 motors que serián montats sus l'aparelh.

Preveson pas d'aver de solucions satisfasentas per poder definir un avion del tot electric e de la capacitat prevista abans 2030.


Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.