En 2020 en Euròpa la part dels veïculs electrics dins las vendas èra al segond trimèstre de 3,5 %. En 2021 pel meteis periòd èra de 7,5 %. Un pauc mai del doble.

Los veïculs a motor a explosion eles son passats :

  • de 51,9 % a 41,8 % per l'esséncia ;
  • e de 29,4 % a 20,4 % pel diesèl.

Las propulsions termicas demòran de luènh majoritàrias mas la transicion es a se far.

Una autra categoria apareguda recentament ven completar lo tablèu : la dels veïculs ibrids e ibrids amb recarga electrica.

Lor vendas son passadas de 9,6 % a 19,3 % pels simples ibrids e de 3,7 % a 8,4 % pels ibrids recargables.

Las autras propulsions representan mens de 3 % de las vendas.

Las recentas proposicions de lei de la Comission Europèa buta per una electrificacion dels mejans de desplacament. Propausa l'interdiccion de la venda dels veïculs a motor termic après 2035.

Fàcia als cambiaments al còp tecnics, politics e culturals los constructors s'organizan. Qualques uns an ja previst d'eliminar de lor catalòg los veïculs a energia fossila.

Sorsas de las donadas : ACEA


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.