En 2020 en Euròpa la part dels veïculs electrics dins las vendas èra al segond trimèstre de 3,5 %. En 2021 pel meteis periòd èra de 7,5 %. Un pauc mai del doble.

Los veïculs a motor a explosion eles son passats :

  • de 51,9 % a 41,8 % per l'esséncia ;
  • e de 29,4 % a 20,4 % pel diesèl.

Las propulsions termicas demòran de luènh majoritàrias mas la transicion es a se far.

Una autra categoria apareguda recentament ven completar lo tablèu : la dels veïculs ibrids e ibrids amb recarga electrica.

Lor vendas son passadas de 9,6 % a 19,3 % pels simples ibrids e de 3,7 % a 8,4 % pels ibrids recargables.

Las autras propulsions representan mens de 3 % de las vendas.

Las recentas proposicions de lei de la Comission Europèa buta per una electrificacion dels mejans de desplacament. Propausa l'interdiccion de la venda dels veïculs a motor termic après 2035.

Fàcia als cambiaments al còp tecnics, politics e culturals los constructors s'organizan. Qualques uns an ja previst d'eliminar de lor catalòg los veïculs a energia fossila.

Sorsas de las donadas : ACEA


Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.