A380 tèst idrogèn
l'A380 d'ensag tal qu'imaginat © Airbus 2022

Lo grop industrial Airbus debutèt en 2018, jol nom de programa ZEROe, sas recèrcas sus un avion zèro emission.

En 2020 comunicava sul subjècte, precisant que los aparelhs que propausariá serián segurament a idrogèn.

Lo dimars 22 de febrièr de 2022, l'avionor precisèt que trabalhariá cotria amb las societat Safran e General Electric (GE) sul subjècte.

Aqueles dos grop trabalhan ja amb Airbus per l'intermediari de la coentrepresa CFM International que fabrica los motors de l'A320.

Los tres industrials an l'intencion de propausar pel mitan de la decenia, un sistèma de propulsion a idrogèn liquid. Aqueste podriá equipar los primièrs avions zèro emission d'Airbus esperats per 2035.

Airbus, Safran e GE van d'en primièr desvolopar un demonstrator volant. L'avion d'ensag que portarà los equipaments serà un A380. En mai de sos quatres motors tradicionals serà dotat d'un cinquen a idrogèn que podrà aital èsser testat en vòl. Comprendrà demai lo malhum de distribucion, las sèrvas per l'idrogèn.

 

A380 idrogen

L'A380 de tèst tal que previst

 

A380 idrogen infografic

L'infografic associat al projècte


Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.