A380 tèst idrogèn
l'A380 d'ensag tal qu'imaginat © Airbus 2022

Lo grop industrial Airbus debutèt en 2018, jol nom de programa ZEROe, sas recèrcas sus un avion zèro emission.

En 2020 comunicava sul subjècte, precisant que los aparelhs que propausariá serián segurament a idrogèn.

Lo dimars 22 de febrièr de 2022, l'avionor precisèt que trabalhariá cotria amb las societat Safran e General Electric (GE) sul subjècte.

Aqueles dos grop trabalhan ja amb Airbus per l'intermediari de la coentrepresa CFM International que fabrica los motors de l'A320.

Los tres industrials an l'intencion de propausar pel mitan de la decenia, un sistèma de propulsion a idrogèn liquid. Aqueste podriá equipar los primièrs avions zèro emission d'Airbus esperats per 2035.

Airbus, Safran e GE van d'en primièr desvolopar un demonstrator volant. L'avion d'ensag que portarà los equipaments serà un A380. En mai de sos quatres motors tradicionals serà dotat d'un cinquen a idrogèn que podrà aital èsser testat en vòl. Comprendrà de mai lo malhum de distribucion, las sèrvas per l'idrogèn.

 

A380 idrogen

L'A380 de tèst tal que previst

 

A380 idrogen infografic

L'infografic associat al projècte


Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.