A380 tèst idrogèn
l'A380 d'ensag tal qu'imaginat © Airbus 2022

Lo grop industrial Airbus debutèt en 2018, jol nom de programa ZEROe, sas recèrcas sus un avion zèro emission.

En 2020 comunicava sul subjècte, precisant que los aparelhs que propausariá serián segurament a idrogèn.

Lo dimars 22 de febrièr de 2022, l'avionor precisèt que trabalhariá cotria amb las societat Safran e General Electric (GE) sul subjècte.

Aqueles dos grop trabalhan ja amb Airbus per l'intermediari de la coentrepresa CFM International que fabrica los motors de l'A320.

Los tres industrials an l'intencion de propausar pel mitan de la decenia, un sistèma de propulsion a idrogèn liquid. Aqueste podriá equipar los primièrs avions zèro emission d'Airbus esperats per 2035.

Airbus, Safran e GE van d'en primièr desvolopar un demonstrator volant. L'avion d'ensag que portarà los equipaments serà un A380. En mai de sos quatres motors tradicionals serà dotat d'un cinquen a idrogèn que podrà aital èsser testat en vòl. Comprendrà de mai lo malhum de distribucion, las sèrvas per l'idrogèn.

 

A380 idrogen

L'A380 de tèst tal que previst

 

A380 idrogen infografic

L'infografic associat al projècte


Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.