L'Ofici Public de la Lenga Occitana (OPLO) debuta al mes de novembre de 2021 un cicle de visioconferéncias : Los dimars de l'OPLO.

Per cadun d'aquestes eveniments un o una cercaira aurà carta blanca per presentar un aspècte de sa recèrca en ligam amb la lenga nòstra.

Lo dimars 23 de novembre de 2021 a 18h es Alexander Sigmund de l'universitat de Viena (Àustria) que s'interrogarà sus l'avenidor de l'ensenhament de l'occitan.

Alexander Sigmund sostenguèt en 2019 una tèsi en sociolingüistica occitana. Aquí presentava una analisi dels enjòcs e de las possibilitats de l’ensenhament institutionnalizat de l'occitan en Franca. Es dempuèi 2019 cargat de cors de lenga occitana a l’Institut de Lengas Romanicas de l’Universitat de Viena.

Una visioconferéncia, Los dimars de l'OPLO, es prevista cada trimèstre.

Visioconferéncia OPLO novembre de 2021


Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.