translation-euFrancismes, italianismes, espanholismes, e benlèu occitanismes... dins de tèxtes en anglés. 

Los tèxtes escriches per l'administracion europèa son plan sovent en anglés e dins un anglés... de còp... de farlabica !

Lo secretariat general europèu per la traduccion prepausa un document per ajudar los escrivans a melhorar lor mestreja de la lenga anglesa e n'aprofiècha per discutir sus çò qu'es la lenga anglesa, los sieus dialèctes e estandards (Britanic, Irlandés, Australian, Canadian, Indian, Jamaican, Singaporian, etc.) 

Lo document nos balha l'exemple de çò que pòt venir una lenga emplegada per una microcomunitat copada dels locutors : un lexic autre apareis que truca los locutors naturals e perturba la comunicacion ; situacion plan coneguda en occitan. Tanben de notar la question que pausa lo document : What do we mean by english ?

Lo document : [Brief list of misused english terms in EU publications]


Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.