L’ensenhament bilingüe occitan-francés a la crosada dels camins. Resumit de la contribucion de Patrick Couffin (Congrès de l'AIEO, 2011).

L’ensenhament bilingüe occitan-francés tre son origina foguèt pausat, benlèu embarrat dins un apròchi doble, d’un band una paraula publica, associativa o institutionala, sovent incantatòria, de l’autre una practica que sa diversitat e mai son quotidian demorèron plan esconduts, coma doas caras antinomicas.

Cossí s’es creat e fondat aquel ensenhament ? Quinas foguèron son evolucion e sas practicas ? Ont n’es uèi, pauc mai de vint ans aprèp sa creacion ?

1 - Una vertadièra politica lingüistica per l’occitan ?

Maldespiech una critica recurrenta dels mitans occitanistas sus la flaquesa de las iniciativas politicas per afortir l’ensenhament de l’occitan, se pòt considerar l’existéncia d’una vertadièra politica linguistica articulada en 3 tempses istorics :

1.1 - de la Lei Deixonne a la circulària Savary : las basas
1.2 - de la Lei Jospin al CAPES : l’experimentacion bilingüa, la professionalizacion
1.3 - tre la circulària Darcòs : un estatut per l’ensenhament bilingüe

2 - L’ensenhament bilingüe occitan-francés.

Entre sa creacion en domeni lengadocian en 1989 e uèi, los efectius de l’ensenhament bilingüe occitan-francés an crescuts d’un biais important que ça que la es pas vertadièrament sufisent per èsser representatiu. Dins lo mème temps, parallelament a una multitud d’assages pedagogics, los ensenhaires an aquesit un estatut vertadièr.

2.1 - assag de quantificacion : d’efectius significatius o derisòris ?
2.2 - practicas d’ensenhament : eclectisme e professionalizacion dels ensenhaires

3 - A la crosada dels camins : generalizacion o limitacion de l’ensenhament bilingüe ?

Uèi, en 2011, de problematicas se pausan que correspondon a cadun dels punts evocats e pòdon èsser tant de punts de flaquesa :

- de saupre se l’ensenhament bilingüe se pòt despartir de l’apròchi psicologic del lengatge (apròchi plan reductor)
- de saupre s’a los mejans d’èsser mai qu’una veirina
- de saupre se se pòt vertadièrament definir una didactica e d’otisses especifics

3.1 - los mejans (personal, quadre didactic)
3.2 - Un estatut e un quadre de tornar definir (fondament e objectius ; legibilitat del cursus e plaça dins un cursus escolar complet)


Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Conte : 'L'enfant polit' de Joan Bodon

Lo Drac

Lo conte L'enfant polit de Joan Bodon foguèt publicat dins lo recuèlh Contes del Drac en 1975.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.