L’ensenhament bilingüe occitan-francés a la crosada dels camins. Resumit de la contribucion de Patrick Couffin (Congrès de l'AIEO, 2011).

L’ensenhament bilingüe occitan-francés tre son origina foguèt pausat, benlèu embarrat dins un apròchi doble, d’un band una paraula publica, associativa o institutionala, sovent incantatòria, de l’autre una practica que sa diversitat e mai son quotidian demorèron plan esconduts, coma doas caras antinomicas.

Cossí s’es creat e fondat aquel ensenhament ? Quinas foguèron son evolucion e sas practicas ? Ont n’es uèi, pauc mai de vint ans aprèp sa creacion ?

1 - Una vertadièra politica lingüistica per l’occitan ?

Maldespiech una critica recurrenta dels mitans occitanistas sus la flaquesa de las iniciativas politicas per afortir l’ensenhament de l’occitan, se pòt considerar l’existéncia d’una vertadièra politica linguistica articulada en 3 tempses istorics :

1.1 - de la Lei Deixonne a la circulària Savary : las basas
1.2 - de la Lei Jospin al CAPES : l’experimentacion bilingüa, la professionalizacion
1.3 - tre la circulària Darcòs : un estatut per l’ensenhament bilingüe

2 - L’ensenhament bilingüe occitan-francés.

Entre sa creacion en domeni lengadocian en 1989 e uèi, los efectius de l’ensenhament bilingüe occitan-francés an crescuts d’un biais important que ça que la es pas vertadièrament sufisent per èsser representatiu. Dins lo mème temps, parallelament a una multitud d’assages pedagogics, los ensenhaires an aquesit un estatut vertadièr.

2.1 - assag de quantificacion : d’efectius significatius o derisòris ?
2.2 - practicas d’ensenhament : eclectisme e professionalizacion dels ensenhaires

3 - A la crosada dels camins : generalizacion o limitacion de l’ensenhament bilingüe ?

Uèi, en 2011, de problematicas se pausan que correspondon a cadun dels punts evocats e pòdon èsser tant de punts de flaquesa :

- de saupre se l’ensenhament bilingüe se pòt despartir de l’apròchi psicologic del lengatge (apròchi plan reductor)
- de saupre s’a los mejans d’èsser mai qu’una veirina
- de saupre se se pòt vertadièrament definir una didactica e d’otisses especifics

3.1 - los mejans (personal, quadre didactic)
3.2 - Un estatut e un quadre de tornar definir (fondament e objectius ; legibilitat del cursus e plaça dins un cursus escolar complet)


Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.