Lo divendres 7 de julhet de 2023 lo Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan de Barcelona (CAOC), organizava la primièra de sas sessions del Club de Lectura dedicat a Robèrt Lafont.
Lo 25 de març de 2023 se debanava a Montpelhièr l'Amassade Generala de l'IEO-OPM.
Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.
La plega IEO de 2023 es en soscripcion. Quatre libre son publicats ongan dins la collecion A Tots dedicada a la pròsa occitana contemporanèa. Collection que, festeja sos cincanta ans d’existéncia.
L'associacion nimesenca Terrairòl edita cada an un agenda a destinacion dels escolans. Las illustracions per l'edicicon 2023/2024 son degudas a Joan Carles Codèrc.
L’amassada generala de 2023 l’Institut d’Estudis Occitans, aculhida per la seccion d’Avairon (IEO12), se debanarà a Rodés los 22 e 23 d’abril dins la sala de conferéncia del Centre Cultural, 25 avenguda Victor-Hugo, 12 000 a Rodés.
Lo 18 de març de 2023, lo Centre Cultural Occitan d'Albigés organiza un encontre amb lo traductor Sèrgi Carles.
Se sebanarà lo dissabte 25 de març de 2023 a Montpelhièr l'Amassada Generala de l'IEO-OPM (Institut d'Estudis Occitans d'Occitània / Pirenèus Mediterranèa ).
Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.
Dins son edicion de l'estiu de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Marina Mazars.
En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.
Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.
Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.
En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.
Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.