A110
L'Alpina A110

La marca automobila Alpine, mitica dins las annadas seisantas e setantas, se reviscola amb la produccion d'una novèla A110. Es estada presentada al mes de decembre de 2017.

Los qualques 2 000 exemplaris que preveson de fabricar per lo lançament son estats venduts en tres jorns.

La veitura serà producha dins l'usina Renault de Dieppe, usina dedicada a las produccions en pichòta quantitat.

Dieppe es lo brèç de la marca : Jean Rédélé, concessionari Renault, passionat de corsa automobile, creèt los primièrs modèls aquí en 1955. Dètz an pus tard en 1965 Renault s'associèt al jove creator per far d'Alpine un dels constructor màger en competicion.

Los modèls de la marca anavan occupar las estradas e s'impausar dins diferentas espròvas. Lo triplet de las berlinetas A110 1600 S al Monte Carlos de 1971 testimònia de la superioritat de la tecnologia dels mecanicians d'Alpine.

Producha de 1962 e 1977 la A110 es puèi remplaçada per la A310. D'autres modèls anavan seguir abans la fin provisòria de l'aventura Alpine en 1995 e lo reviscòl de 2017.


Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.