A110
L'Alpina A110

La marca automobila Alpine, mitica dins las annadas seisantas e setantas, se reviscola amb la produccion d'una novèla A110. Es estada presentada al mes de decembre de 2017.

Los qualques 2 000 exemplaris que preveson de fabricar per lo lançament son estats venduts en tres jorns.

La veitura serà producha dins l'usina Renault de Dieppe, usina dedicada a las produccions en pichòta quantitat.

Dieppe es lo brèç de la marca : Jean Rédélé, concessionari Renault, passionat de corsa automobile, creèt los primièrs modèls aquí en 1955. Dètz an pus tard en 1965 Renault s'associèt al jove creator per far d'Alpine un dels constructor màger en competicion.

Los modèls de la marca anavan occupar las estradas e s'impausar dins diferentas espròvas. Lo triplet de las berlinetas A110 1600 S al Monte Carlos de 1971 testimònia de la superioritat de la tecnologia dels mecanicians d'Alpine.

Producha de 1962 e 1977 la A110 es puèi remplaçada per la A310. D'autres modèls anavan seguir abans la fin provisòria de l'aventura Alpine en 1995 e lo reviscòl de 2017.


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.