A110
L'Alpina A110

La marca automobila Alpine, mitica dins las annadas seisantas e setantas, se reviscola amb la produccion d'una novèla A110. Es estada presentada al mes de decembre de 2017.

Los qualques 2 000 exemplaris que preveson de fabricar per lo lançament son estats venduts en tres jorns.

La veitura serà producha dins l'usina Renault de Dieppe, usina dedicada a las produccions en pichòta quantitat.

Dieppe es lo brèç de la marca : Jean Rédélé, concessionari Renault, passionat de corsa automobile, creèt los primièrs modèls aquí en 1955. Dètz an pus tard en 1965 Renault s'associèt al jove creator per far d'Alpine un dels constructor màger en competicion.

Los modèls de la marca anavan occupar las estradas e s'impausar dins diferentas espròvas. Lo triplet de las berlinetas A110 1600 S al Monte Carlos de 1971 testimònia de la superioritat de la tecnologia dels mecanicians d'Alpine.

Producha de 1962 e 1977 la A110 es puèi remplaçada per la A310. D'autres modèls anavan seguir abans la fin provisòria de l'aventura Alpine en 1995 e lo reviscòl de 2017.


Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.