La Torre Occitània tala que prevista per sos conceptors

Lo permés qu'autoriza la construccion de la Torre Occitània a Tolosa es signat

Lo dimars 23 de julhet de 2019, Tolosa Metropòli anoncièt qu'aviá signat lo permés qu'autoriza la construccion de la Torre Occitània.

La comission d'enquèsta publica emetèt una opinion favorabla a sa realizacion.

Aquela torre es un dels elements màger de l'important projècte arquitectural Tolosa Èuro Sud-Oèst que deu permetre la redefinicion del quartièr comprés entre las futuras ramblas de l'avenguda Joan Jaurés e la gara ferroviara Matabiau.

Aquí, lòtjaments, burèus e comèrcis deurián veire lo jorn dins las annadas que venon. Los promotors preveson de liura la torre Occitània en 2023.

D'opausants al projècte se mobilizèran localament sens poder tornar metre en question la futura construccion. Es notadament las performanças energetica de la torre que foguèran criticadas : los bastiments de granda nautor degalhan mai d'energia que de construccions bassas.

La volontat pr'aquò de balhar a la vila de Tolosa un bastiment emblematic e sinonim de modernitat, permetèt al projècte de s'impausar.


Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».