Lo constructor d'automobilas Porsche presentèt pendent l'estiu de 2019 lo sieu primièr modèl electric lo Taycan.

Se sentissèt lo besonh de montar a 100 km/h en mens de 2,8 segondas, dins un monstre de 2,2 tònes e de mai de 760 cavals sens empudesir lo vesinatge amb de gases d'escapament alara aquel Taycan es per vos.

Lo veïcul a 450 quilomètres d'autonomia fa 4,96 mètres de long per 1,97 mètres de larg. Possedís un doble còfre amb una mala classique de 388 litres sul darrièr e un pichon espaci de 80 litres sul davant.

Lo modèl lo mens car es a un pauc mai de 155 000 èuros.

Lo Taycan ven completar l'ofèrta de veïculs nauts de gama a propulsion electrica. Son ja diponible dempuèi d'annadas las Tesla Model S o BMW i8, en esperant las Mercedes EQS e Jaguar XJ.


Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Sul telefilm de Jacques Malaterre, 'L'Assassinat d'Henri IV'

Lo rei Enric IV

En 2009 sortissiá a la television francesa lo telefilm L'Assassinat d'Henri IV.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.