Starship SN8
Lo Starship SN8 de SpaceX en vòl lo 9 de decembre de 2020

Tèst del Starship SN8

Lo dimècre 9 de decembre de 2020 SpaceX efectuèt un ensag sus un dels prototips de son Starship, lo SN8.

En agost de 2020 la version SN5 efectuèt un vol cortet de mens d'una minuta que se terminèt plan, l'astronau se pausèt sens problèma. Èra montada a 150 mètres.

Amb aquel tèst sul SN8 (Serial Number 8) lo constructor èra mai ambiciós : s'agissiá de montar pus naut. Lo vòl aqueste còp durèt mai de sièis minutas.

L'ascencion, lo cambiament de posicionament de l'aparelh en altituda, son comportament aerodinamic, la precision de la trajectòria de retorn, tot aquò s'es passèt plan.

La recuperacion pr'aquò ela se passèt pas coma previst : lo veïcul alentiguèt pas pro e se venguèt espetar pel sol, explausèt literalament.

Un succès pr'aquò, los ingeniaires an poscut obténer las entresenhas que desiravan per poder melhorar l'aparelh. Lo prototipe SN9 es ja prèst.

Lo Starship a per vocacion d'assegurar de vòls long, come los trajèctes Tèrra, Mars, e pas simplament de misas en orbitas.


China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.