Usina de Skellefteå, Northvolt
L'usina de Skellefteå © Northvolt

Lo grop suedés Northvolt productor de batariás electricas anoncièt lo dimècres 29 de decembre de 2021 que son usina de Skellefteå o gigafabrica èra intrada en foncion.

Amb lo desvolopament de la mobilitat electrica e l'augment de las vendas de veituras equipadas de motors electrics la demanda en batariá puja. Euròpa en 2021 depend per son aprovisionament dels fornissors asiatics.

Per respondra a aquesta demanda creisenta Northvolt decidiguèt de bastir una fabrica dedicada a Skellefteå.

Après la sortida de la primièras cellulas l'industrial declarèt : « Es un novèl capítol que se dubrís per l'industria europèa amb la producion de la primièra bateriá a la gigafabrica de Northvolt Ett al nòrd de Suèda. »

BMW, Volkswagen o encara Volvo Car an ja comandadas de batariás al grop. Las primièras liurasons comercialas son esperadas per 2022.

Northvolt al nivèl mondial per la produccion d'aquel tipe de produches es en concuréncia amb Tesla, Panasonic, LG Chem o CATL.


Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.