Usina de Skellefteå, Northvolt
L'usina de Skellefteå © Northvolt

Lo grop suedés Northvolt productor de batariás electricas anoncièt lo dimècres 29 de decembre de 2021 que son usina de Skellefteå o gigafabrica èra intrada en foncion.

Amb lo desvolopament de la mobilitat electrica e l'augment de las vendas de veituras equipadas de motors electrics la demanda en batariá puja. Euròpa en 2021 depend per son aprovisionament dels fornissors asiatics.

Per respondra a aquesta demanda creisenta Northvolt decidiguèt de bastir una fabrica dedicada a Skellefteå.

Après la sortida de la primièras cellulas l'industrial declarèt : « Es un novèl capítol que se dubrís per l'industria europèa amb la producion de la primièra bateriá a la gigafabrica de Northvolt Ett al nòrd de Suèda. »

BMW, Volkswagen o encara Volvo Car an ja comandadas de batariás al grop. Las primièras liurasons comercialas son esperadas per 2022.

Northvolt al nivèl mondial per la produccion d'aquel tipe de produches es en concuréncia amb Tesla, Panasonic, LG Chem o CATL.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.