Fronda de SpinLaunch en 2021
Lo dispositiu de lançament experimental de SpinLaunch en 2021

La societat SpinLaunch basada a Long Beach als Estats Units, creada en 2014, desvolopa un novèl mejan per mandar de satellits en orbita.

L'idèa es de propulsar mecanicament dins l'atmosfèra amb una mena de fronda una fusada. Aquesta monta a nauta velocitat a mai de 60 km d'altitud ; aquí aluca sos motors e acaba lo procèssus de mesa en orbita de la carga utila embarcada.

Lor ofèrta serà limitada a de satellits de pichona talha e de mens de 200 kg.

Una de las constrenchas màger del dispositiu es l'acceleracion reçaupuda pel satellit dins lo centrifugador. L'acceleracion pòt atenher 10 000 g. Per respondre a aquesta problematica SpinLaunch desvolopa de satellits a mand de suportar aquelas constrenchas. Cal per aquò èsser atentiu a l'estructura materiala de l'aparelh, al quadre, mas tanben a las batariás, als sistèmas de propolsions o encara als panèls solars. Element indispensables al bon foncionament dels satellits.

Los engenhaires de SpinLaunch an efectuat e capitat lo 22 d'octobre de 2021 un lançament suborbital. An emplegat per aquò far un primièr dispositiu experimental de pichona dimencion. Los equipaments necites per poder mandar en orbita de cargas consequentas deurián segon la societat èsser foncionals en 2025.

Lo dispositiu centrifugador es alimentat amb d'electricitat. Aquel biais de mandar de cargas dins l'espaci genera pauc de CO2.

SpinLaunh centrifugador

Esquèma del centrifugador © SpinLaunch


Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.