Fronda de SpinLaunch en 2021
Lo dispositiu de lançament experimental de SpinLaunch en 2021

La societat SpinLaunch basada a Long Beach als Estats Units, creada en 2014, desvolopa un novèl mejan per mandar de satellits en orbita.

L'idèa es de propulsar mecanicament dins l'atmosfèra amb una mena de fronda una fusada. Aquesta monta a nauta velocitat a mai de 60 km d'altitud ; aquí aluca sos motors e acaba lo procèssus de mesa en orbita de la carga utila embarcada.

Lor ofèrta serà limitada a de satellits de pichona talha e de mens de 200 kg.

Una de las constrenchas màger del dispositiu es l'acceleracion reçaupuda pel satellit dins lo centrifugador. L'acceleracion pòt atenher 10 000 g. Per respondre a aquesta problematica SpinLaunch desvolopa de satellits a mand de suportar aquelas constrenchas. Cal per aquò èsser atentiu a l'estructura materiala de l'aparelh, al quadre, mas tanben a las batariás, als sistèmas de propolsions o encara als panèls solars. Element indispensables al bon foncionament dels satellits.

Los engenhaires de SpinLaunch an efectuat e capitat lo 22 d'octobre de 2021 un lançament suborbital. An emplegat per aquò far un primièr dispositiu experimental de pichona dimencion. Los equipaments necites per poder mandar en orbita de cargas consequentas deurián segon la societat èsser foncionals en 2025.

Lo dispositiu centrifugador es alimentat amb d'electricitat. Aquel biais de mandar de cargas dins l'espaci genera pauc de CO2.

SpinLaunh centrifugador

Esquèma del centrifugador © SpinLaunch


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.