La region Occitània aculhirà 21 dels 77 sites novèls de produccion
d'energia electrica de nauta poténcia d'origina solara programats
pel governament francés.
Es lo 28 de julhet de 2017 que la lista es estada desvelada pel ministèri de la transicion ecologica e solidària. Lo operators encargats del desvolopament d'aquelas unitats de produccion son multiples : Compagnie du Soleil, Compagnie Nationale du Rhône, EDF EN, Générale du Solaire, Langa, Neoen, Quadran, Voltalia, Valorem, Vol-V...
Lo Cap d'Agde, via un projècte ambiciós d'arquitectura, se torna dessenhar. L'estacion balneària venguda simbòl del desvolopament toristic dels ans 1960 en Occitània, prevei de tornar agençar la siá dintrada.
Se tendrà a Tolosa del 18 al 21 de setembre de 2017
una sèria d'eveniments al torn dels drònes : de conferéncias,
un salon d'entrepresas, de competicions.
Aquò farà de Tolosa per qualques jorn la capitala mondiala del dròne. Mai de tres cent cercaires son esperats a aquel eveniment : l'IMAV per International Micro Air Vehicle conference and flight competition.
L'entrepresa Electric Motion basada a Càstrias prèp de Montpelhièr desvolopa dempuèi qualques ans de trails electrics per las competicions esportivas.
Al mes de julhet de 2017 Sono Motor presentava una veitura electrica equipada de panèls solars : se pòt recargar soleta, per poder far fins a 30 km per jorn.
Steve Moullé ven de crear (2016) a Druèla en Roergue la societat LaRefabrique.
Ingeniaire de l'Escòla Nacionala Superiora de las Tecnologias e Industrias del Boes (ENSTIB) aguèt l'idèa de sistematizar e de racionalizar lo reemplec, dins de creacions novèlas, de pèças de vièlhs mòbles.
La qualitat del material d'aqueles mòbles es sovent bona en comparason amb los aglomerats modèrnes emplegats per l'industria, e es sovent inutilament degalhada.
La tresena linha del metropolitan de Tolosa se definís.
Lo conselh sindical del SMTC (Sindicat Mixte dels Transpòrts) Tisséo ven de definir (julhet de 2017) la configuracion definitiva d'aquela linha nomenada : Tolosa Aerospace Express (TAE).
Aquela linha deservirà pas directament l'aeropòrt de Tolosa-Blanhac. Un tramvai cada cinc minutas farà l'anar-tornar dempuèi l'estacion Jean-Maga.
Segon un estudi menat recentament per una còla de cercaires, aquela pichona illa de l'ocean
pacific, recatariá quicòm coma 17 tonas de bordilhas, mai que mai de plastic.
Aquò ne fa un dels luòcs mai polluïts al mond. L'illa pr'aquò es desèrta e situada al bèl mitan de l'ocean lo mai grand del planeta.
Lo divendres 14 de julhet de 2017, a Albi dins l'encastre del XIIen congrès de l'AIEO, Miriam Bras animava una presentacion sus los còrpusses informatizats pels estudis occitans. Tornam publicar, per informacion, lo resumit de sa presentacion (sorsa AIEO).
A l’ora d’ara, lo trabalh dels cercaires en lingüistica e en literatura s’apèva de mai en mai sus de corpusses informatizats. Per l’occitan, coma per las autras lengas en dangièr, la bastison de corpusses textuals e d’aisinas de tractament automatic de la lenga es a l’encòp necite per garantir la preséncia de la lenga dins lo mond numeric e per metre a posita dels cercaires de ressorgas e d’aisinas comparablas a çò qu’existís per las autras lengas.
L'ISAE-Supaero, Airbus e ArianeGroup an anonciat al salon de l'aeronautica del Bourget de 2017 lor volontat de crear una cadièra de recèrca dedicada als concèptes espacials avançats.
Lo dijòus 13 de julhet de 2017 la primièra pèira de la novèla usina Latécoère es estada pausada a Tolosa, al pargue d'activitat de Montredon.
Aquela usina, dicha del futur, es estada concebuda tre la debuta amb d'espleches numerics, aquò ne farà una usina zèro papièr. Demai, un còp acabada, la produccion serà completament automatizada (produccion 4.0). L'investiment s'amonta a 25 milions d'èuros.
Clotilde Nonnez, ajudada per l'associacion Respire, debutèt lo dimècres 7 de junh de 2017, una accion en justícia contra
l'Estat francés per carence fautive. Parisenca es malauta. En causa : la pollucion atmosferica permanenta a París.
Après son arrivada dins los ans ochante venguèt asmatica e sofrís al quotidian dempuèi trente ans de multiplas afeccions que los mètges atribuïsson directament a la pollucion.
13/01/17 - Fernand Vedel sul site de l'ADEO presenta lo problèma de la resisténcia bacteriana als antibiotics. Resisténcia venguda amb lo temps una vertadièra menaça per la santat.
L'autor definís sucessivament las familhas d'antibiotics e la nocion d'antibioresisténcia bacteriana, abans de donar la posicion, fàcia al problèma, d'un organisme coma l'ONU.
12/05/17 - Lo Centre Espacial Universitari de Montpelhièr (CSU) ven d'èsser seleccionat per l'ESA (European Space Agency) per rejónher lo sieu programa Fly your Satellite.
La candidatura de l'ISAE-Supaero de Tolosa es pas estada retenguda.
Una importanta descobèrta arqueologica ven d'èsser facha a Usès (prima de 2017). Una mosaïca romana ben conservada es estada descavada alara que d'obrièrs trabalhavan sul site.
Una operacion de preservacion es en cors.
Foguèt desvelat lo 15 de març de 2017 lo projècte Occitanie Tower, la Torre Occitània. La siá construccion a Tolosa debriá èsser acabada per 2022.
01/2017 - Segon l'ADEME, amb per objectiu de desvolopar los veïculs electrics e respondre aital al enjòcs de la transicion energetica, la region Occitània devriá èsser equipada entrò a la fin de 2017 de 1 247 bòrnas per tornar cargar las veituras electricas.
Lo grop industrial europèu Airbus trabalha sus una nòva categoria de veïcul, lo Vahana, mena d'ibrid entre avion a elice e drone.
Vahana en sanscrit designa l'èsser o l'objècte que veïcula una divinitat, divinitat que, plan sovent, lo vahana simboliza.
24/01/17 - La societat californiana Hyperloop Transportation Technologies s'installarà a Tolosa, sul site de l'anciana basa aeriana de Francazal. L'acòrd entre l'entrepresa (Dirk Ahlborn e Bibop G. Gresta), la region Occitània (Carole Delga), la metropòla de Tolosa, e lo prefècte de la region es estat signat lo dimars 24 de genièr de 2017 a Tolosa.
Per organizar una reunion via internet o prene de decisions rapidament e simplament, es estada concebuda l'aplicacion Framadate.
Es liura e disponibla en occitan, cap d'inscripcion es pas demandada.
A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.
Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.
Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.
Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.
Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.
Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.
Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.
Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.