Cronica En Òbra del CIRDÒC de setembre de 2022.

Après l’acuèlh en residéncia de Robin Chouleur e Joan-Carles Coderc per un projècte alentorn de l’aficha militanta, lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura perseguís son exploracion de las arts plasticas amb Los novèls magicians del lum una mòstra fotografica que reunís pèças de Charles Camberoque, Maurice Roux, Georges Souche e Alice Traisnel.

S’i exprimirà una atencion al sensible que tornam trobar dins lo trabalh de collectatge sonor Fargaïres de païsatges qu’Iris Kaufmann faguèt sus Aubrac e que serà presentat a l’escasença d’una restitucion publica.

Un projècte euroregional sostengut per l’establiment que testimònia de la riquesa del patrimòni immaterial occitan e que questiona la relacion entre l’uman e l’animal. Una reflexion que la mòstra Trucs, coprodusida amb lo CAP’ÒC, abòrda dins sa dimension pirenenca amb qualques oberturas internacionalas e comparativas que restituïsson las practicas d’Occitània demest las culturas del mond. Questions que contunharem d’aprigondir per la nòstra participacion als rencontres nacionals dels Etnopòles, intitulats Migracions, Frontièras, Memòrias.

Una dintrada activa doncas, ont se desplegarà tota la conviccion del CIRDÒC – Institut occitan de cultura per que lo patrimòni dels païses occitans siá une ressorsa viva e inspiranta.

Lo CIRDÒC
Setembre de 2022


Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.