Cronica En Òbra del CIRDÒC de setembre de 2022.

Après l’acuèlh en residéncia de Robin Chouleur e Joan-Carles Coderc per un projècte alentorn de l’aficha militanta, lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura perseguís son exploracion de las arts plasticas amb Los novèls magicians del lum una mòstra fotografica que reunís pèças de Charles Camberoque, Maurice Roux, Georges Souche e Alice Traisnel.

S’i exprimirà una atencion al sensible que tornam trobar dins lo trabalh de collectatge sonor Fargaïres de païsatges qu’Iris Kaufmann faguèt sus Aubrac e que serà presentat a l’escasença d’una restitucion publica.

Un projècte euroregional sostengut per l’establiment que testimònia de la riquesa del patrimòni immaterial occitan e que questiona la relacion entre l’uman e l’animal. Una reflexion que la mòstra Trucs, coprodusida amb lo CAP’ÒC, abòrda dins sa dimension pirenenca amb qualques oberturas internacionalas e comparativas que restituïsson las practicas d’Occitània demest las culturas del mond. Questions que contunharem d’aprigondir per la nòstra participacion als rencontres nacionals dels Etnopòles, intitulats Migracions, Frontièras, Memòrias.

Una dintrada activa doncas, ont se desplegarà tota la conviccion del CIRDÒC – Institut occitan de cultura per que lo patrimòni dels païses occitans siá une ressorsa viva e inspiranta.

Lo CIRDÒC
Setembre de 2022


Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.