Cronica En Òbra de julhet de 2022 del CIRDÒC.

Edito

Nombrosas son las collectivitats que desiran enriquesir lor ofèrta culturala per l’occitan. Las concertacions territorialas menadas per la Region Occitània an confirmat l’interès de las vilas e comunautats de comunas per una accion publica afortida. Una tendéncia que s’inscriu tan dins una mena de decentralizacion culturala assumida que dins la presa en compte d’una quista de sens dels publics. E, al títol de sas missions, lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura propausa tres modèles de cooperacion per ne’n facilitar lo desvolopament.

Lo primièr consistís a metre a disposicion del sòci, d’unas ressorsas documentàrias (mòstras eissidas de son catalòg, bibliotèca nomada, seleccions musicalas...), lo segond d’i apondre mediacions adaptadas (que siagan educativas, patrimonialas o creativas) e lo tresen de portar son expertesa e son engenheriá dins lo domeni de la programacion al servici de la coproduccion.

Coma vertadièr servici public interregional del libre, del patrimòni e de l’accion cultura en occitan, lo CIRDÒC perseguís la sieuna dralha, la d’èstre util e inventiu per que visca la lenga.

Lo CIRDÒC
Julhet de 2022


Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.