Un veïcul de la societat EasyMile

La region de Tolosa plan coneguda internacionalament per son expertisa en matèria aeronautica amb la preséncia de la societat Airbus, es tanben a s'impausar dins un autre domèni : los sistèmas embarcats.

Los veïculs de deman seràn de mai en mai autonòm, çò que demanda als actors de la filièra, ja en cors de desvolopament, de mestrejar l'informatica, l'electronica e la robotica, de competéncias que lo sector de l'aeronautica desvolopèt.

La preséncia d'escòlas d'engeniaires (ISAE-Supaero, INP, INSA), d'universitats (Paul Sabatier) e de laboratòris de recèrcas de renomada internacionala (IRIT, Laplace, LAAS) o de malhums dedicats a l'inovacion (Aerospace Valley, IRT Saint-Exupéry, CEA Tech) augmenta encara l'atractivitat de la plaça.

A Tolosa son presents d'òmes e de femnas a mand de participar a aquela revolucion dels transpòrts.

De regropaments d'entrepresas existisson ja, coma Automotech per l'automobila, Mipirail pel ferroviari, Robotics Place per la robotica o encara Prismus per la defensa e la securitat. An per objectiu de favorir los escàmbis. Recampan un nombre important d'entrepresas de la region e son a se federar.

Podèm citar coma actor Actia Group en electronica o encara EasyMile plan conegut per son veïcul autonòm lo EZ10 ja en activitat dins mantuns païses.

Caduna d'aquelas entrepresas a son nivèl e amb sas competéncias enriquís dempuèi Tolosa lo fons de coneissença necite per poder participar a aquela nòva aventura qu'es a debutar : aquela de la mobilitat autonòma.


Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

La Twingo electrica es disponibla

Twingo electrica 2026

Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.