solelh
Susfàcia del solelh © NSF

Son d'imatges d'una precision jamai obtengudas que venon d'èsser registradas mercés al telescòpi terrestre Daniel K. Inouye Solar Telescope (DKIST).

Bassat sus la montanha Haleakala de l'illa de Maui a Hawaii aqueste es estat concebut especialament per l'observacion del Solelh per fin de melhor comprene sa constitucion e sa dinamica.

La presentacion es estada facha per los cercaires lo 29 de genièr de 2020.

Se pòdon veire sus las fotografias las celulas en convencions que se forman a la susfàcia de l'astre. Fan mai o mens 1 000 km de diamètre e son en perpetuala evolucion : se forman, se desforman, apareisson o desapareisson en foncion dels movements que se crean a la surfaça de l'estela.

Los detalhs pus pichons que se pòdon veire mercés a aquel novèl telescòpi an una talha de qualques detzenas de quilomètres.

Aqueles estudis an per tòca de melhor comprene lo camp magnetic del solelh e son evolucion. Aquesta es ligat a la dinamica complexa del plasma a la susfàcia de l'astre.

Aquela metèo magnetica solara a d'impactes sus Tèrra. Es notadament responsabla de las auròras borealas que son sens dangièr, mas los poderoses oratges magnetic que se descadenan qualques còps, pòdon, eles, perturbar lo foncionament d'installacions electronicas e son pel moment de mai preveires.

 


Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.