Detalh d'un de sos CD

Clamenç es a l'òbra

Après Zo... Mai ! que faguèt virar en 2019, Clamenç es a preparar un novèl espectacle. Lo subjècte ? L'actualitat espectaclosa de 2019. Una annada cargada !

Los eveniments màgers de l'an van passar a la molineta umoristica d'aquel artiste de l'agach satiric. Lo tot en lenga occitana. Per ne saupre mai [clicar]

Presentacion : Clamenç, la lenga occitana l'ausiguèt pendent nòu meses abans d'espelir a la vida. Parlèt aquela lenga de longa abans de ne far son mestièr. Foguèt conselhièr pedagogic d'occitan de Losera pendent 25 ans. La retirada venguda decidiguèt d'agachar lo mond de son uèlh umoristic, de n'escriure d'esquèches e de los partejar amb son public.

Los sieus precedents espectacles :

  • Agachs (2010)
  • Fintadas (2011)
  • Relucadas (2012)
  • Vist ! (2013)
  • Còp d'uèlh (2014)
  • Mesclum (2015)
  • Clic d’òc (2016)
  • Tè... Ve ! (2017)
  • Òc-limpià (2018)
  • Zo... mai ! (2019)

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.