Sus son site, ieo-oc.org, a la debuta del mes de genièr de 2025, l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) comunicava sus son estrategia multi-escala per la promocion de la lenga occitana.

Los dirigents de l'IEO considèran dins la publicacion que « dins lo quadre de l’occitanisme, la defensa de la lenga demanda d’accions coordenadas als nivèls federal, departamental e local per revitalizar la comunautat de locutors e assegurar la transmission generacionala ».

Identifican tres nivèls d'accions.

1 – Lo nivèl federal

  • Objectius : influençar las leis e las institucions nacionalas.
  • Accions : organizar de campanhas per la ratificacion de la Charta Europèa, collaborar amb d’autras associacions (bretons, alsacians), e participar a de projèctes europèus per desvolopar d’aisinas tecnicas per l’occitan.

2 – Lo nivèl departamental

  • Objectius : renfortir la visibilitat publica de l’occitan.
  • Accions : integrar l’ensenhament bilingüe dins las escòlas, desvolopar la senhalizacion bilingüa, e organizar d’eveniments culturals regionals (mercats, festivals).

3 – Lo nivèl local

  • Objectius : revitalizar l’usatge social de l’occitan.
  • Accions : crear de grops de convèrsa, organizar de velhadas occitanas, e collaborar amb las escòlas per de talhièrs per escolans.

En conclusion afortisson qu'un militant occitanista se deu « de combinar las accions d’aquestes tres nivèls per que l’occitan siá una lenga viventa e visibla ». De mai considèran que la coordinacion entre, leis, iniciativas culturalas e mobilizacion locala, es essenciala per transformar la vision, al còp al nivèl social e cutural, que las gens se fan de la lenga.

La comunicacion èra accompanhada d'un document en francés precisant las demandas de l'IEO.


Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.