Dissabte 12 de genièr de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), vesprada poëtica e provençala amb Gui Matieu, Mèstre en Gai Saber. Presentarà le sieu libre : Naissença de Miejanuech, que ven d’espelir.

Dissabte 26 de genièr de 2013 : 14:30, sala 3, al primièr, escalièr M, ala Soufflot, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), Dictada Occitana, en ligason amb las manifestacions que se tendràn dins totes los Païses occitans e en Catalonha. Es organizada amb le cors d’occitan de l’Aperòc (POS), l’IEO-París, Radio País, le CREO de la Talvera e le Club Occitan de Noisy.

Dissabte 16 de febrièr de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), conferéncia de Krystel Maurin : la vida e l’òbra d’Antoine Fabre, dich Fabre d’Olivet (1767-1825), autor de Les troubadours, poésies occitaniques du XIIIème siècle (1803-1804), La langue d’Oc rétablie (manuscrit editat en 1990).

Dissabte 23 de març de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), conferéncia de Brigitte Saouma, filosòfa : La notion d’Amour chez saint-Bernard et les troubadours.


Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.