Dissabte 07 de genièr de 2012 a 14:30, sala 110, facultat de drech, 12 plaça del Panteon 75005 París, vesprada poetica e teatrala amb Gui Matieu, poèta provençal, e per acabar : fèsta dels reis amb las còcas tradicionalas dels païses nòstres.

Dissabte 28 de genièr de 2012 a 14:30, facultat de drech, sala de las fèstas, 2nd, escalièr M, 12 plaça del Panteon 75005 París,  Dictada Occitana, en ligason amb las manifestacions que se tendràn dins los Païses occitans e en Catalonha. Organizada amb le cors d’occitan de l’Aperòc, de Radio Pays e del Club Occitan de Noisy.

Dissabte 11 de febrièr de 2012 a 14:30, sala 110, facultat de drech, 12 plaça del Panteon 75005 París, Michel Alessio, de la DGLF LF vendrà presentar le sieu libre, paregut en çò de Vent Terral dos ans fa, revirada de l’obratge, en yidish, de Z. Szajkowski : "La langue des Juifs du Pape". A la debuta de la sesilha, Andrieu Fulconis presentarà le sieu libre que deu lèu crebar l’uòu a prepaus del "vilatge provençal".

Dissabte 10 de març de 2012 a 14:30, sala 110, facultat de drech, 12 plaça del Panteon 75005 París, conferéncia de Krystel Maurin : la vida e l’òbra de Napoléon Peyrat (1809-1881), pastor protestant, autor de "l’Histoire des Albigeois, les Albigeois et l’Inquisition" (1870).

 


Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.