Dissabte 07 de genièr de 2012 a 14:30, sala 110, facultat de drech, 12 plaça del Panteon 75005 París, vesprada poetica e teatrala amb Gui Matieu, poèta provençal, e per acabar : fèsta dels reis amb las còcas tradicionalas dels païses nòstres.

Dissabte 28 de genièr de 2012 a 14:30, facultat de drech, sala de las fèstas, 2nd, escalièr M, 12 plaça del Panteon 75005 París,  Dictada Occitana, en ligason amb las manifestacions que se tendràn dins los Païses occitans e en Catalonha. Organizada amb le cors d’occitan de l’Aperòc, de Radio Pays e del Club Occitan de Noisy.

Dissabte 11 de febrièr de 2012 a 14:30, sala 110, facultat de drech, 12 plaça del Panteon 75005 París, Michel Alessio, de la DGLF LF vendrà presentar le sieu libre, paregut en çò de Vent Terral dos ans fa, revirada de l’obratge, en yidish, de Z. Szajkowski : "La langue des Juifs du Pape". A la debuta de la sesilha, Andrieu Fulconis presentarà le sieu libre que deu lèu crebar l’uòu a prepaus del "vilatge provençal".

Dissabte 10 de març de 2012 a 14:30, sala 110, facultat de drech, 12 plaça del Panteon 75005 París, conferéncia de Krystel Maurin : la vida e l’òbra de Napoléon Peyrat (1809-1881), pastor protestant, autor de "l’Histoire des Albigeois, les Albigeois et l’Inquisition" (1870).

 


Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.