Dissabte 07 de genièr de 2012 a 14:30, sala 110, facultat de drech, 12 plaça del Panteon 75005 París, vesprada poetica e teatrala amb Gui Matieu, poèta provençal, e per acabar : fèsta dels reis amb las còcas tradicionalas dels païses nòstres.

Dissabte 28 de genièr de 2012 a 14:30, facultat de drech, sala de las fèstas, 2nd, escalièr M, 12 plaça del Panteon 75005 París,  Dictada Occitana, en ligason amb las manifestacions que se tendràn dins los Païses occitans e en Catalonha. Organizada amb le cors d’occitan de l’Aperòc, de Radio Pays e del Club Occitan de Noisy.

Dissabte 11 de febrièr de 2012 a 14:30, sala 110, facultat de drech, 12 plaça del Panteon 75005 París, Michel Alessio, de la DGLF LF vendrà presentar le sieu libre, paregut en çò de Vent Terral dos ans fa, revirada de l’obratge, en yidish, de Z. Szajkowski : "La langue des Juifs du Pape". A la debuta de la sesilha, Andrieu Fulconis presentarà le sieu libre que deu lèu crebar l’uòu a prepaus del "vilatge provençal".

Dissabte 10 de març de 2012 a 14:30, sala 110, facultat de drech, 12 plaça del Panteon 75005 París, conferéncia de Krystel Maurin : la vida e l’òbra de Napoléon Peyrat (1809-1881), pastor protestant, autor de "l’Histoire des Albigeois, les Albigeois et l’Inquisition" (1870).

 


Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.