dissabte 14 d'avril de 2012 - 14:30, sala 110, 1er, facultat de drech París-Panthéon (12, place du Panthéon 75005 Paris), Pierre Martial, mèstre d’òbra del Felibritge farà una vidèo-conferéncia : "Tres viatjaires, Jean Galmot (1878-1928) de Peiregòrd, Guy Georgy (1918-2003) de Carcin-Peiregòrd e Georges Labit (1862-1899) de Tolosa".

dissabte 12 de mai de 2012 - Fèsta parisenca de Santa Estela. Nos tornarem trobar al pè de l’estatua de Dòna Clamença (Clémence Isaure), en l’onor dels Jòcs Florals de Tolosa, al jardin del Luxemborg. Vos esperam totes amb las vòstras poesias. Cadun pòt venir legir los tèxtes que li agradan e charrar en lenga nòstra. A 12 oras 30, repais de l’amistat dins un restaurant del barri. 

dissabte 2 de junh de 2012 dins l’encastre de la Felibrejada de Cèus, aprèp-dinnada literària e musicala : Alphonse Daudet, un auteur provençal, 14 oras, Ostal de la Comuna : 1- Daudet, l’homme et son œuvre, per Anne-Simone Dufief, presidenta de l’association des Amis d’Alphonse Daudet, professor de literatura francesa a l’Universitat d’Anger ; 2 - Daudet, la Provence, la langue provençale et Mistral, per Pierrette Bérengier, majorala del Felibritge, professor de provençal a Marselha ; 3- L’univers sonore de Daudet, per Christiane Chamand-Debenest, pintor, escalpraira, escrivan, membre del conselh d’administracion de l’association des Amis d’Alphonse Daudet, e André Gabriel, majoral del Felibritge, professor de galobet-tamborin e de musica tradicionala al Conservatoire national de Région Pierre Barbizet de Marselha.

dimenge 3 de junh de 2012 -  tre 9 oras 15, felibrejada annadièra de la vila de Cèus e del felibritge parisenc. Messa en occitan celebrada per l’abat majoral Jòrdi Passerat ; ceremonia al jardin dels Felibres en preséncia del Capolièr del Felibritge, Jacques Mouttet ; passacarrièra ; vin d’onor e remesa de medalhas de Florian ; repais ; espectacle ; romievatge subre las tombas de Josèp Loubet, refondator dels Amics de la lenga d’Oc e de Leon Ancelly.


Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria