dissabte 14 d'avril de 2012 - 14:30, sala 110, 1er, facultat de drech París-Panthéon (12, place du Panthéon 75005 Paris), Pierre Martial, mèstre d’òbra del Felibritge farà una vidèo-conferéncia : "Tres viatjaires, Jean Galmot (1878-1928) de Peiregòrd, Guy Georgy (1918-2003) de Carcin-Peiregòrd e Georges Labit (1862-1899) de Tolosa".

dissabte 12 de mai de 2012 - Fèsta parisenca de Santa Estela. Nos tornarem trobar al pè de l’estatua de Dòna Clamença (Clémence Isaure), en l’onor dels Jòcs Florals de Tolosa, al jardin del Luxemborg. Vos esperam totes amb las vòstras poesias. Cadun pòt venir legir los tèxtes que li agradan e charrar en lenga nòstra. A 12 oras 30, repais de l’amistat dins un restaurant del barri. 

dissabte 2 de junh de 2012 dins l’encastre de la Felibrejada de Cèus, aprèp-dinnada literària e musicala : Alphonse Daudet, un auteur provençal, 14 oras, Ostal de la Comuna : 1- Daudet, l’homme et son œuvre, per Anne-Simone Dufief, presidenta de l’association des Amis d’Alphonse Daudet, professor de literatura francesa a l’Universitat d’Anger ; 2 - Daudet, la Provence, la langue provençale et Mistral, per Pierrette Bérengier, majorala del Felibritge, professor de provençal a Marselha ; 3- L’univers sonore de Daudet, per Christiane Chamand-Debenest, pintor, escalpraira, escrivan, membre del conselh d’administracion de l’association des Amis d’Alphonse Daudet, e André Gabriel, majoral del Felibritge, professor de galobet-tamborin e de musica tradicionala al Conservatoire national de Région Pierre Barbizet de Marselha.

dimenge 3 de junh de 2012 -  tre 9 oras 15, felibrejada annadièra de la vila de Cèus e del felibritge parisenc. Messa en occitan celebrada per l’abat majoral Jòrdi Passerat ; ceremonia al jardin dels Felibres en preséncia del Capolièr del Felibritge, Jacques Mouttet ; passacarrièra ; vin d’onor e remesa de medalhas de Florian ; repais ; espectacle ; romievatge subre las tombas de Josèp Loubet, refondator dels Amics de la lenga d’Oc e de Leon Ancelly.


Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.