En 2020 en Euròpa la part dels veïculs electrics dins las vendas èra al segond trimèstre de 3,5 %. En 2021 pel meteis periòd èra de 7,5 %. Un pauc mai del doble.
Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.
Lo dimars 20 de julhet de 2021 la societat Blue Origin mandèt pel primièr còp al delà de la linha de Kármán quatre passatgièrs. Tot s'es plan passat.
Lo dimenge 11 de julhet de 2021 la societat Virgin Galactic mandèt en nauta altitud quatre passatgièrs.
Lo 20 de julhet de 2021 la societat Blue Origin organizarà son primièr vòl espacial amb de toristes.
Lo dissabte 22 de mai de 2021 la societat estatsunidenca Virgin Galactic dempuèi lo spacepòrt de New Mexico mandèt un de sos vaissèls, lo VSS Unity, dins l'espaci.
França, Alemanha e Espanha an anonciat lo diluns 17 de mai de 2021 la conclusion d'un accord dins lo projècte dich SCAF (Sistèma de Combat Aerian del Futur).
A la fin del mes d'abril de 2021 la societat tolosenca EasyMile finalizèt una levada de fonzes de 55 milions d'èuros.
Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.
D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.
Divendres 23 d'abril de 2021 Thomas Pesquet deu jónher l'ISS (International Space Station). Aquò serà son segon viatge dins l'espaci.
Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.
Lo dimars 26 de genièr de 2021 Hyperloop Transportation Technologies anoncièt que tabalhariá amb la societat Icomera per far comunicar las siás capsulas.
Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.
An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.
Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.
Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).
La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.
La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.
Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.
Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.