Lo
telescòpi espacial Gaia de l'ESA (European Space Agency) es estat mandat en orbit lo dijòus 19 de decembre de 2013 amb per mission de cartografiar en tres dimencions la galaxia nòstra (Via Lactèa).
Es estat assemblat a Tolosa per Astrium. L'universitat de Montpelhièr II - Laboratòri univers et particules - a participat a l'eleboracion de l'espectromètre embarcat. Lo centre tolosenc del CNES participarà a l'explechacion de las donadas reculhidas que seràn puèi centralizadas a Madrid.
Lo 4 de julh de 2012 al CERN, los cercaires encargats de las experiéncias ATLAS e CMS presentèron lors resultats. Las doas còlas avián detectat vèrs los 126 gigaelectronvolts (GeV) la preséncia de çò que podiá èsser lo boson de Higgs.
La societat Boston Dynamics especializada en robotica, produsís una mena de muòl : Big Dog. Un motor alimenta un sistèma idrolic que li permet de caminar e de carrejar de cargas. Los sieus desplacaments son contrarotlats electronicament per de calculators ligats a diferents sensors.
D'analisas recentas sus de donadas en provenéncia del solelh Tau Ceti situat a aproximativament 12 annadas lutz de la Tèrra indican que cinc planetas podrián èsser en orbit al torn de l'estela. L'estudi serà publicada dins lo jornal Astronomy & Astrophysics.
Lo vaissèl d'exploracion Cassini (mandat per la NASA e l'ESA) fotografièt lo 26 september de 2012 prèp del pòl nòrd de Titan (luna mai granda de Saturn) un flume de mai de 400 kilomètres de long. Se geta dins la mar denominada : Ligeia.
Decembre de 2012. Lo veïcul Curiosity ven d'acabar sa primièra analisa complèta d'escapolons del sòl marcian.
Per aquesta primièra analisa lo site Rocknest es estat causit. En aquel lòc lo sòl es compausat essencialament de sabla, un material que los otisses embarcats sus Curiosity pòdon aisidament palejar e manipular.
Istoric de la mission Mars Science Laboratory, veïcul Curiosity
Novembre-decembre de 2012 : primièra analisa detalhada del sòl. D'unas traças d'elements carbonats son registradas. L'experiéncia confirma lo bon foncionament del material embarcat. Lo govèrn estatsunidenc anóncia la preparacion d'una novèla mission per 2020, sus la basa de la mission Curiosity en cors (veïcul robotizat d'exploracion scientifica) e confirma sa volontat de mandar d'umans sul planeta Mars vèrs la annadas 2030.
The New York Times publica una edicion numerica del libre de Charles Darwin The Origin of Species (edicion originala de 1859) amb nòtas e comentaris de cercaires - [ligam]
La NASA e General Motors an desvolopats ensems una nòva generacion de robòts umanoïds : los Robonaut-2. An per foncion d'ajudar los trabalhadors dins las tacas fisicament pesugas, repetitivas o dangièrosas.
Lo dimenge 11 de julhet de 2021 la societat Virgin Galactic mandèt en nauta altitud quatre passatgièrs.
Lo 5 de mai de 2021 e pel primièr còp un dels Starship de SpaceX se pausèt condrechament.
En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.
En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.
Lo dimars 8 de decembre de 2020 Emmanuel Macron anoncièt que lo futur pòrtavions que deu remplaçar lo Charles de Gaulle en 2038 seriá a propulsion nucleara.
La societat Boeing desvolopa la capsula CST-100 Starliner.
Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.
Son 566 avions que son estats liurats en 2020 per l'avionor Airbus. Aquò ne far lo leader del sector davant l'estatsunidenc Boeing.