En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.
En 1965 a la demanda de la redaccion de la revista Viure Renat Nelli respondiá a la question : Cossí sètz vengut a l'occitanisme ?
Dins son prefaci a Soubenis et Mescladis Justin Bessou conta una anecdòcta en rapòrt amb la denominacion de la lenga occitana.
Dins aquel pichon prefaci Robèrt Lafont presentava lo trabalh d'Enric Espieut sus l'istòria occitana.
Las Calandretas son d'escòlas gratuitas, laïcas e associativas, que practican lo bilingüisme per immersion.
Patrici Baccou dins un article publicat sul site aprene.org presenta lo fondament de la pedagogia d'aquelas escòlas.
Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.
Alara que veniá de morir en 2015 lo site de l'IEO d'Avairon rendiá omenatge a Ives Roqueta.
Un articles de Ramon Chabbert ont tornava sus una error facha regularament pels francofòns quand s'exprimisson en occitan.
Un article de 1971 pubicat dins la revista Vida Nòstra numèro 2. Leon Còrdas tornava aquí sul teatre de las annadas setanta.
Agost de 2020, lo CCOA, Centre Cultural Occitan d'Albigés, comunica.
Un article de Joan Jornot sus l'espactacle OC jogat a Pinhan.
En 1971 dins la revista Vida Nòstra Enric Mouly presentava Justin Bessou.
En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.
En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.
Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.