Lo Centre Occitan Ròcaguda fa sa dintrada.
Setembre de 2020, l'IEO d'Avairon comunica.
La region Occitània organiza la mòstra Notre Occitanie. Las òbras son de Hervé Di Rosa, los tèxts de Claude Sicre.
L'IEO d'Avairon organiza cada an una passejada occitana. Ongan se farà lo dissabte 26 de setembre de 2020 sus Aubrac. L'eveniment es dubèrt a totas e a totes pel plaser de descobrir e de parlar la lenga nòstra.
Un article paregut dins la revista Viure numèro 4 en 1965.
Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.
Pichon istoric de la societat Macarèl.
En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.
En 1965 a la demanda de la redaccion de la revista Viure Renat Nelli respondiá a la question : Cossí sètz vengut a l'occitanisme ?
Dins son prefaci a Soubenis et Mescladis Justin Bessou conta una anecdòcta en rapòrt amb la denominacion de la lenga occitana.
Dins aquel pichon prefaci Robèrt Lafont presentava lo trabalh d'Enric Espieut sus l'istòria occitana.
Las Calandretas son d'escòlas gratuitas, laïcas e associativas, que practican lo bilingüisme per immersion.
Patrici Baccou dins un article publicat sul site aprene.org presenta lo fondament de la pedagogia d'aquelas escòlas.
Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.
Alara que veniá de morir en 2015 lo site de l'IEO d'Avairon rendiá omenatge a Ives Roqueta.
Un articles de Ramon Chabbert ont tornava sus una error facha regularament pels francofòns quand s'exprimisson en occitan.
Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.
Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.
Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.