Un article paregut dins la revista Viure numèro 4 en 1965.
Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.
Pichon istoric de la societat Macarèl.
En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.
En 1965 a la demanda de la redaccion de la revista Viure Renat Nelli respondiá a la question : Cossí sètz vengut a l'occitanisme ?
Dins son prefaci a Soubenis et Mescladis Justin Bessou conta una anecdòcta en rapòrt amb la denominacion de la lenga occitana.
Dins aquel pichon prefaci Robèrt Lafont presentava lo trabalh d'Enric Espieut sus l'istòria occitana.
Las Calandretas son d'escòlas gratuitas, laïcas e associativas, que practican lo bilingüisme per immersion.
Patrici Baccou dins un article publicat sul site aprene.org presenta lo fondament de la pedagogia d'aquelas escòlas.
Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.
Alara que veniá de morir en 2015 lo site de l'IEO d'Avairon rendiá omenatge a Ives Roqueta.
Un articles de Ramon Chabbert ont tornava sus una error facha regularament pels francofòns quand s'exprimisson en occitan.
Un article de 1971 pubicat dins la revista Vida Nòstra numèro 2. Leon Còrdas tornava aquí sul teatre de las annadas setanta.
Agost de 2020, lo CCOA, Centre Cultural Occitan d'Albigés, comunica.
Un article de Joan Jornot sus l'espactacle OC jogat a Pinhan.
La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.
En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.
Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.
Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.
Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.