Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.
La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge de Marisa Ros.
La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge de J.-P Brenguier.
Coma cada an l'associacion de las bibliotècas del Lauragués (sud-èst de Tolosa), organiza un concors de nòvas.
Sul chaple del 13 de novembre de 2015 a París. Un testimoniatge publicat dins la revista parisenca lo Vira Solelh (automne de 2016).
Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.
Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.
A Narbona, lo dimars 3 de novembre de 2020 a 18h, los Amics del Monde Diplomatic e l’IEO-Aude vos balhan rendètz-vos per une conferéncia sus las lengas en dangièr de disparicion.
En 1966, las Edicions Occitanas tornavan publicar la nòva de Pèire Pessamessa Beluga de l'Infèrn. Ives Roqueta dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.
En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.
La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.
Lo divendre 6 de novembre de 2020 se tendrà a Sarlat una serada dedicada al cantaire Joan-Pau Verdier.
Lo dissabte 24 d'octobre de 2020 l'associacion Aquí l'òc basada a Sant Seren en Carcin organiza una serada dedicada a Joan Bodon.
Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.
En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.
Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.
Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.
En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.