La reedicion del Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan es e en preparacion.
Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.
Critica de Gèli Comba sul libre de Sèrgi Gairal Atal fasèm.
Dins la revista Vida Nòstra del quatren trimèstre de 1971, Robèrt Lafont tornava sus l'òbra d'Ives Roqueta.
Dins lo libre Contes e cants Felip Gardy presentava un article titolat : Literatura orala, literatura escricha.
Se debanava a l'Universitat Tolosa-Joan Jaurés lo dissabte 10 de febrièr de 2018 una jornada d'estudi Agregacion Occitan. L'escasença per los cercaires en domèni occitan de comunicar sus lor trabalh.
Renat durant defuntèt lo 16 d'agost de 2020. Membre del PNO lo partit li rendèt omenatge.
Fa cent ans naissiá Joan Bodon. Alan Roch dins La Semaine du Minervois del 10 de decembre de 2020 presentava l'escrivan.
Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.
La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge de Marisa Ros.
La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge de J.-P Brenguier.
Coma cada an l'associacion de las bibliotècas del Lauragués (sud-èst de Tolosa), organiza un concors de nòvas.
En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.
Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.
Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.
En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.
Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.