Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.
La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge de Marisa Ros.
La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge de J.-P Brenguier.
Coma cada an l'associacion de las bibliotècas del Lauragués (sud-èst de Tolosa), organiza un concors de nòvas.
Sul chaple del 13 de novembre de 2015 a París. Un testimoniatge publicat dins la revista parisenca lo Vira Solelh (automne de 2016).
Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.
Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.
A Narbona, lo dimars 3 de novembre de 2020 a 18h, los Amics del Monde Diplomatic e l’IEO-Aude vos balhan rendètz-vos per une conferéncia sus las lengas en dangièr de disparicion.
En 1966, las Edicions Occitanas tornavan publicar la nòva de Pèire Pessamessa Beluga de l'Infèrn. Ives Roqueta dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.
En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.
La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.
Lo divendre 6 de novembre de 2020 se tendrà a Sarlat una serada dedicada al cantaire Joan-Pau Verdier.
Lo dissabte 24 d'octobre de 2020 l'associacion Aquí l'òc basada a Sant Seren en Carcin organiza una serada dedicada a Joan Bodon.
Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.
En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.
Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.
Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.
Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.