occitanparis.com vos desira una bona annada 2021, plan granada e de fòrças maitas accompanhada.
En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.
Istoric de l'associacion parisenca dels Amics de la lenga d'òc per Joan Fourier.
Dins son magazine numèro 21 del mes de decembre de 2019 la region Occitània presentava qualques artistas occitans.
Dins son magazine numèro 19 dels meses de julhet e agost de 2019 la region Occitània presentava qualques mots e expressions en tres lengas : francés, catalan e occitan.
Lo grop de musica OC plan conegut per sos espectacles de son e lum ven de postar un videoclip d'un pauc mai de tres minutas.
La reedicion del Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan es e en preparacion.
Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.
Critica de Gèli Comba sul libre de Sèrgi Gairal Atal fasèm.
Dins la revista Vida Nòstra del quatren trimèstre de 1971, Robèrt Lafont tornava sus l'òbra d'Ives Roqueta.
Dins lo libre Contes e cants Felip Gardy presentava un article titolat : Literatura orala, literatura escricha.
Se debanava a l'Universitat Tolosa-Joan Jaurés lo dissabte 10 de febrièr de 2018 una jornada d'estudi Agregacion Occitan. L'escasença per los cercaires en domèni occitan de comunicar sus lor trabalh.
Renat durant defuntèt lo 16 d'agost de 2020. Membre del PNO lo partit li rendèt omenatge.
Fa cent ans naissiá Joan Bodon. Alan Roch dins La Semaine du Minervois del 10 de decembre de 2020 presentava l'escrivan.
En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.
Un article de la revista Viure numèro 1.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.
Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.