Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).
Lo dimars 27 de genièr de 2025, lo primièr ministre indian, Narendra Modi, e la presidenta de la Comision Europèa, Ursula von der Leyen, anonciavan qu'un acòrd èra estat signat entre Union Europèa e Índia.
MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.
En genièr de 2026 l'IEO de la Region Occitània comunicava sus la recenta creacion de l'IEO 48.
Coma cada an l'associacion Lo Lector de la Val, associacion que remosa de bibliotècas del Lauragés organiza un concors de nòvas en occitan e en francés.
Lo dimenge 21 de decembre de 2025 dempuèi los Emirats Arabs Units, lo president francés Emmanuel Macron anoncièt que la construccion del novèl pòrtavion de l'armada francesa anava debutar.
Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.
En 2021 dins la revista Canta Grelh numèro 127, Eliana Moisset presentava lo fons Vaylet.
En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.
En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.
Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.
Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.
Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.
En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.
Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.
La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.
Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.
Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).
"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.
Argumentari de Fèlix-Marcèl Castan (1994, IEO-Edicion, Ensages, 156 paginas, 13,50 èuros).
Fèlix-Marcèl Castan nasquèt en 1920 dins Òlt. Estudis a Moissac, Montalban, París. Formacion occitana : Cayrou, Cubaina, Perbòsc.
Es mòrt lo 22 de genièr de 2001.
L'ostal d'edicion setòri L'An Demain publica en occitan
lo conte d'Annick Jahan, L'olivier du rond point.
La traduccion occitana es de Mirelha Braç e d'Alan Roch. Los dessenhs son de Paul Rey, las aqüarèlas de Cécile Puig.
Lo libre de 24 paginas e titolat L'olui del Giratòri còsta 10 èuros.