La societat General Fusion desvolopa dempuèi mai de vint ans una tecnica per produsir d'energia electrica : la fusion nucleara a tòca magnetizada (Magnetized Target Fusion, MTF).
A la fin del mes de junh de 2026 lo Partit de la Nacion Occitana (PNO) tornava sus la question de l'autonomia de Corsega.
Al mes de junh de 2026 la Federacion dels Ensenhaires de Lenga e de Cultura d'Òc (FELCO) comuniquèt sus los resultats dels concorses del CAPES e de l'agregacion d'occitan.
Del 2 al 5 de julhet de 2026 se debanarà coma cada an a Nimes l’Universitat Occitana d’Estiu (UOE).
Ven de naisse AMI Labs. Fondada per Yann LeCun la start-up a per vocacion de desvolopar una nòva generacion d'intelligéncias artificialas (IA) a mand de comprene melhor lo mond fisic e de razonar amb mai de fisabilitat. En clar de comprene lo mond real.
Los caps d'Estat e de govèrn membre del G7 remosats a Evian en França al mes de junh de 2026 tornèron afortir lor sosten a Ucraïna.
Lo 12 de junh de 2026 Ursula von der Leyen comuniquèt sus la decision presa pels dirigents de l'Union Europèa de dobrir las negociacions d'adesion per Ucraïna e Moldàvia.
Lo 13 de junh de 2026 la societat Anthropic que desvolopa d'intelligéncias artificialas anoncièt que lo govèrn dels Estats Units enebissiá l'utilizacion de sos otisses Fable 5 e Mythos 5 a las personas que son pas de nacionalitat estatsunidenca, que sián sul territóri nacional o endefòra.
En 1985 André Lagarde aviá encontrat d'actors de l'occitanisme e lor aviá pausat tres questions. En 2025 lo jornal numeric Lengas publiquèt aqueles documents.
Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.
La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.
Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.
En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.
Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).
En 2012 lo Centre Regional de Documentacion Pedagogica (CRDP) de l'acadèmia de Montpelhièr publicava un document a destinacion dels joves lectors Enfanças.
Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.
Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.
La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.
IEO Edicions publicava en 1988 Enlòc de Joan-Claudi Sèrras.
Après un recuèlh de nòvas, Masquetas e mariotas que reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1986 l'autor tornava amb un roman e una escritura mai ambiciosa.
Lo libre es lo raconte de la descobèrta pel narrator de la vila d'Enlòc ; al quotidian conta sas jornadas. Lo libre pren aital la forma d'un diari.
Huit siècles de littérature occitane en Auvergne et Velay.
Morceaux choisis. Tèxtes acampats per Jean Ros. Prefaci de Gustau Aliròl e Belkacem Lounès (EMCC, 2015, francés/occitan, 218 paginas, 16,5 x 11 cm, 10,00 €)
ISBN 978-2-357405-09-7
Lo libre es una antologia regionala. Porgís pel primièr còp un panorama de l’ensemble de la literatura escricha en Auvèrnhe e Velai. Permet a lector de se far, enfin, un imatge clar d’aquel patrimòni gaireben desconegut de las antologias de la literatura occitana que sortiguèron dusca uèi !
En 2014 l'IEO de Tarn publicava lo libre Nòu contes de Nadal d'endacòm mai.
Lo recuèlh de mai de 170 paginas recampa de tèxtes d'Andersen, Deledda, Dostoièvski, Grimm, Lagerlöf o encara Oscar Wilde. Son estats traduches en occitan par Alina Bugarèl, Sèrgi Gairal e Bernat Vernhièra.
Segon los traductors aqueste recuèlh es nascut de l’idèa d’aclimatar als païses occitans de contes de Nadal venguts d’endacòm mai. Contes de diferentas lengas e culturas, d’autors d’auçada internacionala, dont doas femnas de letras, prèmi Nobèl de literatura.