En 2020 l'IEO del Cantal en collaboracion amb la librariá Découvertes Occitanes organizava pel primièr còp un concors d'expression occitana. Ongan en 2021 torna organizar l'eveniment.
Sortiguèt a la fin del l'an 2020 lo libre La Crab’Estela. La Semaine du Minervois en data del 18 de febrièr de 2021 dins sa rubrica Lo papieròt menerbés ne fasiá la presentacion.
L'IEO d'Erau ja plan actiu sus la tela es a tornar pensar sa comunicacion sus internet. Al mes de febrièr de 2021 comunicava.
En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc
En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.
Una critica de Joan-Pèire Laval dins Aicí e ara numèro 2, 1979.
Part III de l'article de Robèrt Lafont subre l'alienacion.
En 2021 e pel segond còp lo Centre d'Afrairament Occitanò-Catalan (CAÒC) organiza lo Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.
Dins la segonda edicion de E la Barta floriguèt en 1979, los editors donava la traduccion occitana de l'article que Carles Camprós consacrèt al libre de Mouly.
En 2018 sortissiá lo libre de Sèrgi Viaule Atal fasèm aquí lo pòstfaci de l'autor.
En 1966 vint-e-uèch intellectuals occitans signavan la mocion d'Ardoana.
Dins son libre Mas Espingadas Enric Mouly dedicava un capítol a la lenga nòstra.
En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.
En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.
A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.
En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.
Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.