Al mes de julhet de 2017 Sono Motor presentava una veitura electrica equipada de panèls solars : se pòt recargar soleta, per poder far fins a 30 km per jorn.

Per los que fan pauc de quilomètres, adieu la pompa, segur, mas tanben adieu lo fial per cargar.

Se pòt tanben cargar normalament. L'autonomia maximala prevista s'amonta alara a 250 km.

Aquela veitura nomenada Sion serà comercializada en 2019 per quicòm coma 16 000 èuros. L'entrepresa, una startup que se consacra a la mobilitat sens petròli e sens emission, es basada a Munich en alemanha.

Los particulars pòdon investir dins l'aventura sus la plataforma de finançament participatiu dubèrta lo 19 d'agost de 2017 [aquí]

Caracteristicas tecnicas :

  • Prètz : environ 16 000 èuros
  • Autonomia prevista : 250 km
  • Bateriá de 30 kWh
  • Poténcia : 80 kW
  • Pòt tractar fins a 750 kg

 

 


SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.