Un tèxte de Clardeluna.
Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.
Un tèxte de Leon Còrdas publicat dins la revista Trencavèl numèro 2 en 1937.
La dictada occitana en Albigés prevista lo dijòus 19 de genièr a 14h sala de Pratgraussals, carrièra Lamothe a Albi es estada reportada al mes de febrièr.
Dins la revista Lo Lugarn numèro 144, Sèrgi Viaule presentava lo libre de Jean Thomas : Jules Ronjat.
Subre libre de Joan-Marc Vilanòva, Teneson de las albas
Lo dijòus 12 de genièr se debanarà a l'Otèl d'Assezat a Tolosa una conferéncia de Pierre Escudé : L’épopée perdue de l’occitan… a été retrouvée.
Dins son jornal del mes de junh de 2022 la region Occitània comunicava sus las marcas qu'emplegan la lenga nòstra per lor promocion.
Dins son magazine del mes de febrièr de 2022 la region Occitània comunicava sus la promocion de la lenga occitana al licèu.
Fa 20 ans, en 2002, defuntava Cristian Laus, escrivan e lexicograf, un dels actor màger de la vida culturala occitana Albigesa de la segonda part del sègle XX.
Cristian Rapin defuntèt lo 2 d'agost de 2022.
A l'escasença de sos encontres titolats A la descobèrta d'una òbra l’IEO 12 organiza lo dimècres 5 d'octòbre un encontre amb Miquèla Stenta.
L'IEO 34 ven de mudar los catons. Es disponible dempuèi lo mes de setembre de 2022 un site internet novèl.
Cronica En Òbra del CIRDÒC.
Al mes d'octobre de 2022 Tolosa e sa region organiza lo festival Occitània.
L'IEO d'Erau en collaboracion amb Ràdio Lengadòc publica regularament de bilhets risolièrs, sovent critic. En julhet de 2020 s'interessavan a las activitats de l'estiu e als cortègis d'artistas, plan sovent en residéncia, que las acompanhan.
Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.
En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.
Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.
Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)
En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.