Dins son magazine del mes de febrièr de 2022 la region Occitània comunicava sus la promocion de la lenga occitana al licèu.
Fa 20 ans, en 2002, defuntava Cristian Laus, escrivan e lexicograf, un dels actor màger de la vida culturala occitana Albigesa de la segonda part del sègle XX.
Cristian Rapin defuntèt lo 2 d'agost de 2022.
A l'escasença de sos encontres titolats A la descobèrta d'una òbra l’IEO 12 organiza lo dimècres 5 d'octòbre un encontre amb Miquèla Stenta.
L'IEO 34 ven de mudar los catons. Es disponible dempuèi lo mes de setembre de 2022 un site internet novèl.
Cronica En Òbra del CIRDÒC.
Al mes d'octobre de 2022 Tolosa e sa region organiza lo festival Occitània.
L'IEO d'Erau en collaboracion amb Ràdio Lengadòc publica regularament de bilhets risolièrs, sovent critic. En julhet de 2020 s'interessavan a las activitats de l'estiu e als cortègis d'artistas, plan sovent en residéncia, que las acompanhan.
Se sebanarà del 5 al 7 d'agost de 2022 a Sant Pau en Fenolhedés lo festenal : Sant Pau l'Occitana.
La plega IEO de 2022 es disponibla. Sièis libres son estats editats : quatre creacions e doas traduccions.
En 2009 dins la revista La Beluga del Tarn e Garona lo redactor informava sos lectors de la parucion del Missal Occitan.
L'IEO prepara l'edicion d'un libre en omenatge a Robèrt Martí que defuntèt en 2021.
L'associacion Histoire et Cultures en Languedoc (HCL 34) e lo CIRDÒC organiza a la fin del mes de setembre a Besièrs lo collòqui Al temps d'Ermengarda de Narbona.
Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.
Cronica En Òbra de julhet de 2022 del CIRDÒC.
Aquí lo programa de l'Estivada de Rodés.
En aquesta debuta d'estiu de 2022 l'executiu de la region Occitània sus son site precisava sas intencions en matèria de politica culturala.
Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.
Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.
Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.
Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.
En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.