Del 14 al 20 d'agost de 2022 se debanarà a Vilanòva d'Òlt la 48ena Escòla Occitana d'Estiu.
Dins son edicion del 11 de febrièr de 2018 alara que veniá de sortir lo libre Cronicas de viatge de Sèrgi Labatut, lo jornal roergàs Centre Presse presentava son autor.
En seguida de la mòrt de Robèrt Martí en mai de 2021 lo jornal roergàs Centre Presse publicava l'omenatge de Paul Bony.
Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.
Lo dimècres 18 de mai de 2022, sala dels illustres a Agen, Jacques Clouché presentava son darrièr libre publicat a las edicions d’Albret : Jasmin l’enchanteur.
Se debanarà los 1, 2 e 3 de julhet de 2022 a Rabastens la fèsta dicha, La Rabastinhòla.
Coma cada an las Calandretas Besierencas, la Calandreta Dagtenca e lo CIRDÒC orgnizan lo Prèmi literari Calandreta.
En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.
Dins son edicion del mes de març de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava lo grop de cantaires : Lo Cocut.
L'amassada generala de l’IEO se debanarà ongan los 7 e 8 de mai 2022 a Clarmont d’Auvernhe.
Extrach del libre de Andreu Nin Els moviments d'emancipació nacional (1935).
Dins son edicion del 3 de març de 2022 Le Petit Journal de l’Aude presentava l'associacion Fasètz la Lenga en Cabardés.
Dins son edicion del mes de febrièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr informavan sos lectors sul devenir dels archius sonòrs de Ràdio Lenga d'Òc.
Dins son edicion del mes de genièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava una conferéncia de Alain Valdeyron sus la vièlha linha ferroviària Montpelhièr-Rabiós.
En temps de pandemia l'escota de l'òbra de Georges Brassens dona d'idèas.
Suls noms dels meses.
Lo 5 de febrièr de 2022 al Teatre de la Mediteranèa a Tolon se debanarà la convencion del Forum d'Òc.
En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.
Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.
René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.