Se sebanarà lo dissabte 25 de març de 2023 a Montpelhièr l'Amassada Generala de l'IEO-OPM (Institut d'Estudis Occitans d'Occitània / Pirenèus Mediterranèa ).
Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.
Dins son edicion de l'estiu de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Marina Mazars.
En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.
Dins son edicion de mai de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Julien Campredon.
Dins son edicion d'abril de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Rafèu Sichel-Bazin.
Dins son edicion de març de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Emilia Castagné, jornalista de ràdio e de television.
Organizat per l'equipa de recèrca ReSO de l'Universitat Paul Valéry de Montpelhièr se debanaràn del mes de febrièr al mes d'abril de 2023 los Encontres Occitans Sauramps.
Se debanarà lo dijous 16 de març de 2023 a 18h30 al CIRDÒC de Besièrs, 1 bis Bd Du Guesclin, lo vernissatge de l'exposicion que la mediatèca dedica a Robèrt Lafont pel centenari de sa naissença. L'intrada es gratuita.
Cada an l'Associacion Internacionala d’Estudis Occitans (AIEO) autreja los prèmis Peter T. Ricketts e Pèire Bec.
Lo Centre Occitan Rocheguda d'Albi organiza lo dissabte 11 de febrièr de 2023 una conferéncia de Ramon ginolhac sul tèma Albigés país occitan.
A la debuta del mes de febrièr de 2023 lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan (CAOC) comunicava sus la parucion del recuèlh : L’òme de la baudufa e d’autres racontes.
Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.
Un tèxte de Clardeluna.
Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.
En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.
Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.