La plega IEO de 2022 es disponibla. Sièis libres son estats editats : quatre creacions e doas traduccions.
En 2009 dins la revista La Beluga del Tarn e Garona lo redactor informava sos lectors de la parucion del Missal Occitan.
L'IEO prepara l'edicion d'un libre en omenatge a Robèrt Martí que defuntèt en 2021.
L'associacion Histoire et Cultures en Languedoc (HCL 34) e lo CIRDÒC organiza a la fin del mes de setembre a Besièrs lo collòqui Al temps d'Ermengarda de Narbona.
Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.
Cronica En Òbra de julhet de 2022 del CIRDÒC.
Aquí lo programa de l'Estivada de Rodés.
En aquesta debuta d'estiu de 2022 l'executiu de la region Occitània sus son site precisava sas intencions en matèria de politica culturala.
Se debanarà del 19 al 21 de julhet a Cucunhan la fèsta del conte.
Lo 13 de mai de 2022 sul Plan dels Poètas de Besièrs Calandreta descernava sos prèmis literàris.
Lo 13 de mai de 2022 Calandreta sul plan dels Poètas a Besièrs decernava sos prèmis.
Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.
Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.
En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.
En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.
Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.
En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Leon Còrda : La Batalha dels Teules.
Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.
Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.
Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.
En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.
Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.