Lo dimècres 18 de mai de 2022, sala dels illustres a Agen, Jacques Clouché presentava son darrièr libre publicat a las edicions d’Albret : Jasmin l’enchanteur.
Se debanarà los 1, 2 e 3 de julhet de 2022 a Rabastens la fèsta dicha, La Rabastinhòla.
Coma cada an las Calandretas Besierencas, la Calandreta Dagtenca e lo CIRDÒC orgnizan lo Prèmi literari Calandreta.
En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.
Dins son edicion del mes de març de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava lo grop de cantaires : Lo Cocut.
L'amassada generala de l’IEO se debanarà ongan los 7 e 8 de mai 2022 a Clarmont d’Auvernhe.
Dins son edicion del 3 de març de 2022 Le Petit Journal de l’Aude presentava l'associacion Fasètz la Lenga en Cabardés.
Dins son edicion del mes de febrièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr informavan sos lectors sul devenir dels archius sonòrs de Ràdio Lenga d'Òc.
Dins son edicion del mes de genièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava una conferéncia de Alain Valdeyron sus la vièlha linha ferroviària Montpelhièr-Rabiós.
En temps de pandemia l'escota de l'òbra de Georges Brassens dona d'idèas.
Suls noms dels meses.
Lo 5 de febrièr de 2022 al Teatre de la Mediteranèa a Tolon se debanarà la convencion del Forum d'Òc.
Coma cada an serà organizada en 2022 d'en pertot en Occitània la dictada occitana.
En 2021 al mes de junh sortissiá lo clip Holi-Hola de Joanda. Títol qu'interpretava amb Axelle Verdon. Lo magazine de la metropòli de Montpelhièr de l'estiu presentava lo projècte.
Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.
Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.
Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.
Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.
Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.