En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.
Del 14 al 20 d'agost de 2022 se debanarà a Vilanòva d'Òlt la 48ena Escòla Occitana d'Estiu.
Dins son edicion del 11 de febrièr de 2018 alara que veniá de sortir lo libre Cronicas de viatge de Sèrgi Labatut, lo jornal roergàs Centre Presse presentava son autor.
En seguida de la mòrt de Robèrt Martí en mai de 2021 lo jornal roergàs Centre Presse publicava l'omenatge de Paul Bony.
Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.
Lo dimècres 18 de mai de 2022, sala dels illustres a Agen, Jacques Clouché presentava son darrièr libre publicat a las edicions d’Albret : Jasmin l’enchanteur.
Se debanarà los 1, 2 e 3 de julhet de 2022 a Rabastens la fèsta dicha, La Rabastinhòla.
Coma cada an las Calandretas Besierencas, la Calandreta Dagtenca e lo CIRDÒC orgnizan lo Prèmi literari Calandreta.
En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.
Dins son edicion del mes de març de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava lo grop de cantaires : Lo Cocut.
L'amassada generala de l’IEO se debanarà ongan los 7 e 8 de mai 2022 a Clarmont d’Auvernhe.
Extrach del libre de Andreu Nin Els moviments d'emancipació nacional (1935).
Dins son edicion del 3 de març de 2022 Le Petit Journal de l’Aude presentava l'associacion Fasètz la Lenga en Cabardés.
Dins son edicion del mes de febrièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr informavan sos lectors sul devenir dels archius sonòrs de Ràdio Lenga d'Òc.
Dins son edicion del mes de genièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava una conferéncia de Alain Valdeyron sus la vièlha linha ferroviària Montpelhièr-Rabiós.
En temps de pandemia l'escota de l'òbra de Georges Brassens dona d'idèas.
Suls noms dels meses.
En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.
Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.
Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.
Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.
En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.