Dins son edicion del 11 de febrièr de 2018 alara que veniá de sortir lo libre Cronicas de viatge de Sèrgi Labatut, lo jornal roergàs Centre Presse presentava son autor.
En seguida de la mòrt de Robèrt Martí en mai de 2021 lo jornal roergàs Centre Presse publicava l'omenatge de Paul Bony.
Lo dimècres 18 de mai de 2022, sala dels illustres a Agen, Jacques Clouché presentava son darrièr libre publicat a las edicions d’Albret : Jasmin l’enchanteur.
Se debanarà los 1, 2 e 3 de julhet de 2022 a Rabastens la fèsta dicha, La Rabastinhòla.
Coma cada an las Calandretas Besierencas, la Calandreta Dagtenca e lo CIRDÒC orgnizan lo Prèmi literari Calandreta.
En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.
Dins son edicion del mes de març de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava lo grop de cantaires : Lo Cocut.
L'amassada generala de l’IEO se debanarà ongan los 7 e 8 de mai 2022 a Clarmont d’Auvernhe.
Dins son edicion del 3 de març de 2022 Le Petit Journal de l’Aude presentava l'associacion Fasètz la Lenga en Cabardés.
Dins son edicion del mes de febrièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr informavan sos lectors sul devenir dels archius sonòrs de Ràdio Lenga d'Òc.
Dins son edicion del mes de genièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava una conferéncia de Alain Valdeyron sus la vièlha linha ferroviària Montpelhièr-Rabiós.
En temps de pandemia l'escota de l'òbra de Georges Brassens dona d'idèas.
Suls noms dels meses.
Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.
Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.
En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.