Dins son edicion del 3 de març de 2022 Le Petit Journal de l’Aude presentava l'associacion Fasètz la Lenga en Cabardés.
Dins son edicion del mes de febrièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr informavan sos lectors sul devenir dels archius sonòrs de Ràdio Lenga d'Òc.
Dins son edicion del mes de genièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava una conferéncia de Alain Valdeyron sus la vièlha linha ferroviària Montpelhièr-Rabiós.
En temps de pandemia l'escota de l'òbra de Georges Brassens dona d'idèas.
Suls noms dels meses.
Lo 5 de febrièr de 2022 al Teatre de la Mediteranèa a Tolon se debanarà la convencion del Forum d'Òc.
Coma cada an serà organizada en 2022 d'en pertot en Occitània la dictada occitana.
En 2021 al mes de junh sortissiá lo clip Holi-Hola de Joanda. Títol qu'interpretava amb Axelle Verdon. Lo magazine de la metropòli de Montpelhièr de l'estiu presentava lo projècte.
En 2011 foguèt publicat lo primièr tòme de la colleccion Classics occitans.
Dins son edicion del mes de setembre de 2021 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava la Calandreta de Cornonterralh que veniá de dubrir.
René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.
Sèrgi Gairal publiquèt en 2021 un libre Tròces de vida. Qualques uns dels tèxtes del recuèlh son estats registrats e botats sus la ret via YouTube.
En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.
En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.