Conferéncias Los Dimècres del Miralh a l'Ostal d'Occitània 2013/2014, presentacion de Joan-Francés Courouau :

L’ensenhament de l’occitan a l’Universitat de Tolosa II-Lo Miralh se pòrta plan. Malgrat las empachas, tant a l’interior coma a l’exterior de nòstra venerabla institucion, de mai en mai de joves causisson una via rica en experiéncias e en desbocats professionnals.

Mas l’Universitat, es tanben la recerca. Lo dinamisme del pòl tolosan es pas mai a demonstrar. Los cercaires tolosans son pas los sols a s’activar dins aquel camp, aquò se sap, e sèm fòrça aüroses d’aculhir encara ongan nòstres collègas venguts d’universitats francesas o europèas portar testimòni de la vitalitat de nòstres estudis.

2013 es estada una annada marcada per l’Edat Mejana puèi qu’avèm comemorat lo 800en anniversari de la batèsta de Murèth. Nos a pas paregut util de tornar nosautres tanben sus aquel eveniment analisat amplament, mas, per metre pr’aquò a l’onor lo periòde medieval, avèm causit de privilegiar l’art fondator dels trobadors, lo primièr d’entre eles, Guilhèm IX d’Aquitània, e lo grand roman Flamenca, presentats cadun per un especialista reconegut, vengut en vesin, Katy Bernard e Gerard Gouiran. A l’eissida de l’Edat Mejana e la debuta dels Tempses modèrnes, Joan Sibille tractarà, el, de tèxtes dramatics mesconeguts produches dins los Alps, dins la continuitat de la bèla conferéncia de Nadine Henrard l’an passat.

Ròsa Blin-Mioch nos farà descobrir una femna excepcionala dins lo mitan fòrça masculin e puslèu conservator del felibritge de la fin del sègle XIX, Lídia Wilson de Ricard, que publica sa correspondéncia passionnanta.

Coma la vida de la recerca es facha de descobèrtas inopinadas, Joan Thomas presentarà al public un voluminós diccionari provençal-francés del sègle XVIII qu’èra pas jamai estat localizat avant 2011.

Al títol de la collaboracion estrecha que nos assòcia a nòstres collègas catalans, sèm aüroses de dobrir aquesta seisena edicion de nòstres DMOO amb la presentacion del grand projècte Scripta que Àngels Massip i participa activament.

Après lo succès, l’an passat, de la subrebèla conferéncia de Fausta Garavini sus « Montaigne occitan » (en linha sus nòstre site, rubrica « Documents »), sèm fòrça onorats de recebre ongan Georg Kremnitz, l’una de las figuras majoras de la sociolingüistica en Euròpa, excellent coneisseire de la situacion occitana. Vengut de Viena (Àustria), presentarà, en exclusivitat a Tolosa, l’ampla sintèsi sus l’Istòria sociala de las lengas de França qu’a dirigida, obratge esperat que rendrà de bèls servicis als cercaires, als curioses e – perqué pas ? – als que nos govèrnan.

Joan-Francés Courouau

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Espaliu : fons felibrenc e occitan Vaylet

Les amis de Joseph Vaylet

En 2021 dins la revista Canta Grelh numèro 127, Eliana Moisset presentava lo fons Vaylet.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Naissença de miejanuech

naissena-de-miejanuech Naissença de miejanuech de Gui Matieu (L'aucèu libre, 2012, 12 èuros).

Quatrena de cobèrta : Des Noëls provençaux ? Oui, il s'en crée toujours, de ces jolies poésies pour la nuit de Noël ! Noëls du rémouleur, du vigneron ou du chasseur, autant de Noëls de santons, mais aussi Noëls d'aujourd'hui : Noël du GI, Noël du mur de la honte, ou Noël dans la cité...

Simone Weil - L'inspiration occitane

weil-inspiration-occitane L'inspiration occitane, dos tèxtes de Simone Weil.

(Édition de l'éclat, 2014, 80 paginas, 7 èuros).

Dins aquel libronèl, presentat per Claude Le Manchec, se tròban los dos articles de Simone Weil sus la cultura occitana.

Contes de l'Unic - Pèire Bec

contes-de-l-unic Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).

Quatrena de cobèrta : "... Mès tot sobte que larga un crit. La gròssa tataranha negra de ièr matin qu'ei de nau aquiu, a galaupar sus la blancor deu plafons. Mès qu'ei copadas en dus, e n'i a pas aquiu que la partida anteriora, un torax velut dab ua boca en abans e quate patas qui caminan estròssament. L'Unic qu'a lo còr qui'u tresvira e que cluca los uelhs. Quan los torna draubir, que's vira instinctivament de l'aute costat de la cosina e que destria un enòrme abdomen qui s'arrossega possivament sus quate patas. L'Unic que gaha la vomidèra, mès que's rasona e torna prénguer lo son dejunar. L'estomac pleat, que's sentish melhor : "qu'ei devut engolir quauqua substància allucinogèna, que's digoc. Aquò n'ei pas arren. Que cau demorar."