fiat 500e
La fiat 500 electrica © Fiat

Fiat ven de desvelar çò que serà la futura 500 electrica.

Deviá èsser presentada al salon de l'automobila de Genèva mas aqueste es estat anulat per causa d'epidemia de Covid-19. Pr'aquò lo constructor presentèt la version finalizada del veïcul a Milan en març de 2020.

Seisanta tres ans après la sortida del primièr modèl la Fiat 500 se podrà donc crompar en version zèro emission. Prendrà alara lo nom de 500e.

Serà dotada d'una batariá de 42 kWh. Capacitat puslèu important per una automobila de la talha de la 500. L'autonomia prevista en cicle WLPT serà de 320 km.

La firma anóncia una poténcia de 87 kW per una velociatat maximala de 150 km/h.

Lo design exterior demòra fidèl a l'actual : simple, sòbre, tot en simplicitat e en elegància. L'interior el s'epura.

Lo veïcul se posiciona clarament sus lo naut de gama amb un pres anónciat de 30 000 èuros.

La 500e serà comercializada tre lo mes d'octobre de 2020.


Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.