fiat 500e
La fiat 500 electrica © Fiat

Fiat ven de desvelar çò que serà la futura 500 electrica.

Deviá èsser presentada al salon de l'automobila de Genèva mas aqueste es estat anulat per causa d'epidemia de Covid-19. Pr'aquò lo constructor presentèt la version finalizada del veïcul a Milan en març de 2020.

Seisanta tres ans après la sortida del primièr modèl la Fiat 500 se podrà donc crompar en version zèro emission. Prendrà alara lo nom de 500e.

Serà dotada d'una batariá de 42 kWh. Capacitat puslèu important per una automobila de la talha de la 500. L'autonomia prevista en cicle WLPT serà de 320 km.

La firma anóncia una poténcia de 87 kW per una velociatat maximala de 150 km/h.

Lo design exterior demòra fidèl a l'actual : simple, sòbre, tot en simplicitat e en elegància. L'interior el s'epura.

Lo veïcul se posiciona clarament sus lo naut de gama amb un pres anónciat de 30 000 èuros.

La 500e serà comercializada tre lo mes d'octobre de 2020.


Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Russia anóncia qu'arrestarà d'esplechar l'ISS après 2024

International Space Station

Russia per l'intermediari del patron de l’Agéncia espaciala russa, Roscosmos, Iouri Borissov, anoncièt dimars 26 de julhet de 2022 qu'anava arrestar d'esplechar l'ISS (Estacion Espaciala Internacionala).

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Espaci : quatre toristas en orbita

Mission Inspiration4

Lo dimècres 15 de setembre de 2021 la societat SpaceX mandèt en orbita quatre personas.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Retorn dels umans sus la Luna

Artemis, Orion, Gateway, NASA

Dins l'encastre del programa Artemis bailejat per la NASA lo retorn dels umans sus la Luna èra previst per 2024. En novembre de 2021 Bill Nelson en carga del projècte per l'agéncia estatsunidenca anoncièt que l'eveniment se podriá pas organizar abans 2025 « al pus lèu ».