La societat General Fusion desvolopa dempuèi mai de vint ans una tecnica per produsir d'energia electrica : la fusion nucleara a tòca magnetizada (Magnetized Target Fusion, MTF).
A la fin del mes de junh de 2026 lo Partit de la Nacion Occitana (PNO) tornava sus la question de l'autonomia de Corsega.
Al mes de junh de 2026 la Federacion dels Ensenhaires de Lenga e de Cultura d'Òc (FELCO) comuniquèt sus los resultats dels concorses del CAPES e de l'agregacion d'occitan.
Del 2 al 5 de julhet de 2026 se debanarà coma cada an a Nimes l’Universitat Occitana d’Estiu (UOE).
Ven de naisse AMI Labs. Fondada per Yann LeCun la start-up a per vocacion de desvolopar una nòva generacion d'intelligéncias artificialas (IA) a mand de comprene melhor lo mond fisic e de razonar amb mai de fisabilitat. En clar de comprene lo mond real.
Los caps d'Estat e de govèrn membre del G7 remosats a Evian en França al mes de junh de 2026 tornèron afortir lor sosten a Ucraïna.
Lo 12 de junh de 2026 Ursula von der Leyen comuniquèt sus la decision presa pels dirigents de l'Union Europèa de dobrir las negociacions d'adesion per Ucraïna e Moldàvia.
Lo 13 de junh de 2026 la societat Anthropic que desvolopa d'intelligéncias artificialas anoncièt que lo govèrn dels Estats Units enebissiá l'utilizacion de sos otisses Fable 5 e Mythos 5 a las personas que son pas de nacionalitat estatsunidenca, que sián sul territóri nacional o endefòra.
En 1985 André Lagarde aviá encontrat d'actors de l'occitanisme e lor aviá pausat tres questions. En 2025 lo jornal numeric Lengas publiquèt aqueles documents.
L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.
La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.
Ramon Ginolhac ven d'acabar son trabalh sus la crotz occitana. Es publicat per l'IEO de Tarn.
Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.
Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).
Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.
La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.
Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.
En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.
En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.
Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.
La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.
Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal.
Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric
de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi,
Jean Pigasse, ouvrier du canal.
Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.
Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859)
de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).
Presentacion de l'editor : 1859 es l’annada que vegèt la publicacion de Mirèio e la consecracion parisenca de son autor. Aquel estudi pòrta pas sus la genèsi del cap d’òbra mistralenc, mas sul trabalh d’escritura en lenga nòstra que lo poèta provençal endralhèt tre las annadas 1850, mentre qu’alestissiá son poèma epic.
Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb
Fin de partida sièis nòvas.
Aquesta òbra completa son precedent recuelh paregut a las Edicions de l'IEO en 2004 Vidas e engranatges ont se mesclavan ja fantastic e realisme, sòmis, soscadissas, ironia.