Lo Grelh Roergàs publiquèt a la debuta de 2026 lo darrièr roman de Sèrgi Gairal, Mistèri.
Se debanarà lo dissabte 28 de març de 2026 a Tolosa una jornada de promocion de las femnas d’Occitània.
Lo dijòus 6 de març de 2026 lo govèrnament islandés propausèt l'organizacion d'un referendum per tornar prene las discussions al subjècte d'una intrada del païs dins l'Union Europèa.
A la debuta del mes de març de 2026 lo Partit de la Nacion Occitana (PNO) tornava sus l'operacion menada pels Estats Units e Israèl contra Iran.
Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.
Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).
Lo dimars 27 de genièr de 2025, lo primièr ministre indian, Narendra Modi, e la presidenta de la Comision Europèa, Ursula von der Leyen, anonciavan qu'un acòrd èra estat signat entre Union Europèa e Índia.
MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.
Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.
Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).
Lo dimenge 21 de decembre de 2025 dempuèi los Emirats Arabs Units, lo president francés Emmanuel Macron anoncièt que la construccion del novèl pòrtavion de l'armada francesa anava debutar.
Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).
Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.
Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.
En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.
En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.
Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.
An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.
Sèt pans, un libre de Leon Còrdas (IEO Edicions, 1977).
Extrach pagina 121 : "A la darrièra bocada lo gojat escorreguèt son veire e sortiguèt en disent qu'aviá quicòm a faire al tractor.
"I aviá benlèu quicòm a faire que levèt lo capòt, furguèt dins la caissa de las claus, ne prenguèt una, puèi çaganhèt lo motor. Mas qué que faguèsse sa pensada èra, d'aquel moment, a vint lègas d'aquí - sa pensada embrumassida e esmeravilhada a l'encòp, coma aquelis matins d'estiu ont corrís una nèbla bassa que seguís lo clòt de la comba e passa prim los rais de lum a travèrs son sedaç magic."
Sul libre de Yves Le Berre, Qu'est-ce que la littérature bretonne ? Essais de critique littéraire, XVe-XXe siècle, un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 81, automne de 2006.
Dos escolans d'Yves Le Berre, professor emerit de celtic a l'Universitat de Bretanha occidentala (Brest), an agut l'idèa tras que bòna de reünir dins un libre polidament estampat e presentat una part importanta deis estudis que son mèstre e amic aviá publicats, mai que mai entre 1986 e 1995, dins de revistas ò de volums collectius sovent de mau trobar, mai que mai en fòra de Bretanha.
L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot
a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present,
dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.
Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.