Communicacion d'Anem Òc - Manifestacion de  2012 - Legir la crida

Letra de David Grosclaude :

"La lenga occitana pòt pas èstre absenta del debat public

"La tenguda d'una granda manifestacion en favor de la lenga occitana en 2012, abans l'eleccion presidenciala, es una promessa faita publicament al mes d'octobre de 2009. A l'epòca aviái la responsabilitat d'una de las composantas de Anem Òc ! e pas de las mendras : l'IEO. Pòdi dire sens mentir que l'IEO foguèt a l'origina d'aquela idèa o al mens pòdi afirmar qu'es l'IEO que formulèt la proposicion d’una granda manifestacion en favor de la lenga occitana. Segur, èra una idèa qu'èra nascuda dins lo cap de maitas personas. Las idèas son lo produit de tantes factors qu'es pas totjorn de bon dire d'ont venon. Se l'IEO èra pas lo brèç de l'idèa ne foguèt al mens lo formulator, lo que cambièt una idèa encara fosca en projècte concret.

"Me sentissi donc una responsabilitat dins la seguida quitament se soi pas mai en carga de l'IEO e se participi pas mai als acamps d'Anem Òc ! dempuèi qu'èi pres d'autras responsabilitats, mas totjorn al servici de la lenga occitana.

"En 2009 me soi engatjat devant milierats de personas a contunhar. Una promessa aquò compta.

"Per aquesta rason soi convençut que devem seguir sul camin de la reivindicacion publica en favor de la lenga. Devèm mai que jamai portar lo messatge qu'es lo de Carcassona 2005, puèi de Besièrs 2007 e de Carcassona, encara un còp, en 2009.

"L’occitanisme recampat

"Un primièr còp, en 2005, faguèrem la pròva que l'occitanisme recampat a l'entorn de quauques elements simples de reivindicacion èra capable de far quicòm de grand, d'estrambordant, portaire d'energia pels que començavan d'èstre cansats de trabalhar sols dins lor canton.

"En 2007 faguèrem la pròva que podiam far mai grand e qu'èra possible d'aculhir d'autres defenseires de la lenga malgrat nòstras diferéncias. Espèri atal d'aver participat a far dintrar oficialament lo Felibrige dins la granda familha d'Anem Òc ! Disi oficialament pr'amor ja en 2005 de felibres nos avián acompanhats dins la primièra manifestacion.

"Totes sentissiam qu'èra lo moment de o far e pensi pas que degun o posca regretar ; ni las associacions occitanistas ni lo Felibrige.

"En 2012 se jogarà un moment de vida politica important. Quala que siá nòstre punt de vista sus la question, l'eleccion a la presidéncia de la Republica es un moment fòrt de mobilizacion politica e d'atencion dels responsables politics a çò que se ditz dins la societat.

"L'occitanisme e tots los que demandan justícia e reconeissença per la lenga occitana fan partida de la societat. Donc se devon far ausir.

"Es urgent d'organizar aquela manifestacion. Lo temps es comptat. Es complicat d'organizar un tal eveniment. Es urgent tanben de trobar un lòc per aquò far.

"Las edicions precedentas foguèron de moments importants de mediatizacion quitament se d'unes tròban que o foguèron pas pro. Pasmens, jamai dins l'istòria de nòstra lenga avèm agut tant espaci mediatic. Avèm ganhat una plaça dins los mèdias qu'abans nos èra pas jamai donada, que se parlava totjorn de las autras lengas e nosautres èrem dins los ....punts de suspension.

"I sèm pas mai.

"Los promotors de las autras lengas ara nos espèran. Espèran qu'ausiràn lèu aquel Anem Òc ! que lor permetèt tanben a eles de se reconéisser. L'espelida d'una reivindicacion fòrta, populara e audibla en favor de la lenga "regionala" mai parlada  en França foguèt per eles una fòrça bona novèla. De basques e de bretons m’an demandat recentament çò que se passarà en cò nòstre e quand. Vòlon saber çò que farem per organizar quicòm lo meteis jorn. Cossí respondre que nosautres farem pas res. Ieu pòdi pas.

"Ont e per demandar qué ?

"Sabi los debats a l'entorn del lòc futur de la manifestacion. Dirai que de tota faiçon i a urgéncia ara per prendre una decision e de la prendre en foncion dels interèsses de la lenga.

"La vila de Tolosa es la possibilitat que me sembla mai bona qual que siá lo punt de vista. Es una de las vilas màgers del país d'òc. Es una vila granda  que comença de far quicòm per la lenga ; e malurosament son pas encara pro atal.

"Es una vila ont se tròban TOTES los mèdias exagonals (ràdios, televisions, correspondents de fòrça quotidians etc...) e es una vila que, en periòde electoral, es possible de i venir en una ora d'avion, de faiçon fòrça regulara.

"Es una vila ont i a de militants que son lèstes per participar a l'organizacion. Es una vila accessibla. Segur es pas tan centrala coma Carcassona mas a pas res a veire ; amb Tolosa passam a un autre nivèl.

"Es subretot la vila de totes los que parlan la lenga. I nasquèron d'associacions occitanistas coma i nasquèron d'autras associacions qu'an una autra sensibilitat.

"Disi tanben que l'argument segon lo qual cal far la manifestacion dins un endret ont n'an de besonh val pas. Avèm fait doas manifestacions a Carcassona e vesèm çò qu'a donat. La vila a pas sabut tirar profieit d'aquel present que li faguèrem. Es dins d’autres parçans que las causas an avançat. E las manifestacions i son per quicòm.

"Las doas autras vilas  grandas, de la talha de Tolosa, serián encara mai descentradas (Marselha, Bordèu).

"Volèm la lei !

"Podèm far de Anem Òc 2012 ! un grand eveniment qu'aurà una portada per nòstra lenga mas tanben per totas las lengas  ditas regionalas en demanda d'una legislacion e d'una reconeissença.

"Totes, tantes que sèm, qual que sián nòstras opinions politicas, nòstra color de pèl o nòstras conviccions podèm metre en plaça lo recampament qu'espèran fòrça monde. Serà la seguida de Carcassona 2009 mas serà un pas de mai dins la forma e sul fons.

"Sabèm que totas las lengas son en espèra d’una lei. Sabèm que i a una proposicion qu’es estada depausada e qu’es estada discutida entre de parlamentaris e de promotors de nòstras lengas. Per Anem Òc ! 2012 pòt èstre una reivindicacion comuna.

"Lo comitat d'organizacion d'Anem Òc ! a trabalhat fòrça dempuèi 2005. Los que son estacats a la lenga occitana li devon portar lor sosten. Las associacions que compausan Anem Òc ! pòdon pas portar aquel projècte sens ajuda materiala e financièra.

"Apèli donc a far nàisser un movement de sosten a Anem Òc ! que permetrà d'organizar un eveniment reivindicatiu e popular que poirà gardar son independéncia, sa neutralitat fàcia al monde politic.

"De segur la neutralitat vòl pas dire que lo monde politic deu demorar indiferent, es tot lo contra. A Tolosa en 2012 devèm arribar a far nàisser una convergéncia  de responsables politics, de partits diferents (los que son portaires de valors democraticas e umanistas segur)  que seràn en capacitat d'escotar las reivindicacions puèi de las portar cadun dins sa collectivitat, son maine d'accion e de decision.

"E de tota faiçon es evident, o sabi e totes o sabèm : res poirà pas remplaçar la mobilizacion associativa, ciutadana, lo don de se, l'acte gratuit per una causa que passa los nòstres interèsses particulars, las nòstras ambicions individualas.

"Lo benefici serà per la lenga e sonque, al delà de las capèlas associativas e politicas ; lo benefici serà pel joves que prenguèron lo cap de la manifestacion de Carcassona en 2009. Aquestes e plan d'autres espèran de nosautres quicòm mai que de discussions d'una autra epòca. Eles pensan d'un autre biais, bastisson lo monde a lor biais. Nos espian, espèran còps que i a una iniciativa nòstra. A nosautres de los desesperar pas ! Son las femnas e los òmes d'òc de deman."

David Grosclaude.

Articles ligats :

  1. Comunicacion Anem Òc - Octobre de 2011
  2. Comunicacion Anem Òc - Decembre de 2011

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Mèdias : 50 ans de borbolh occitan

50 ans de borbolh occitan

Dins son numèro de genièr de 2020 la revista de la comuna de Narbona presentava lo projècte 50 ans de borbolh occitan

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Contes de Sibòt - Ricon de Laurens

contes-de-sibot-ricon-fournier Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).

Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.

Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.

Sens e razos d'una escriptura - Alessio Collura

mars Sortiguèt en 2018 a las edicions Nuova Cultura lo libre Sens e razos d'una escriptura. Il vangelo occitano di Nicodemo. L'obratge es estat editat jos la direccion d'Alessio Collura.

Presentacion – Lo poèma Sens e razos d'una escriptura, tanben conegut coma l'Evangèli occitan de Nicodèm es un dels pus interessant de la literatura religiosa en lenga d'òc, pr'aquò es estat fins a uèi de faiçon susprenenta daissat de caire pels actors de la recèrca en domèni occitan.

Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...