Communicacion d'Anem Òc - Manifestacion de  2012 - Legir la crida

Letra de David Grosclaude :

"La lenga occitana pòt pas èstre absenta del debat public

"La tenguda d'una granda manifestacion en favor de la lenga occitana en 2012, abans l'eleccion presidenciala, es una promessa faita publicament al mes d'octobre de 2009. A l'epòca aviái la responsabilitat d'una de las composantas de Anem Òc ! e pas de las mendras : l'IEO. Pòdi dire sens mentir que l'IEO foguèt a l'origina d'aquela idèa o al mens pòdi afirmar qu'es l'IEO que formulèt la proposicion d’una granda manifestacion en favor de la lenga occitana. Segur, èra una idèa qu'èra nascuda dins lo cap de maitas personas. Las idèas son lo produit de tantes factors qu'es pas totjorn de bon dire d'ont venon. Se l'IEO èra pas lo brèç de l'idèa ne foguèt al mens lo formulator, lo que cambièt una idèa encara fosca en projècte concret.

"Me sentissi donc una responsabilitat dins la seguida quitament se soi pas mai en carga de l'IEO e se participi pas mai als acamps d'Anem Òc ! dempuèi qu'èi pres d'autras responsabilitats, mas totjorn al servici de la lenga occitana.

"En 2009 me soi engatjat devant milierats de personas a contunhar. Una promessa aquò compta.

"Per aquesta rason soi convençut que devem seguir sul camin de la reivindicacion publica en favor de la lenga. Devèm mai que jamai portar lo messatge qu'es lo de Carcassona 2005, puèi de Besièrs 2007 e de Carcassona, encara un còp, en 2009.

"L’occitanisme recampat

"Un primièr còp, en 2005, faguèrem la pròva que l'occitanisme recampat a l'entorn de quauques elements simples de reivindicacion èra capable de far quicòm de grand, d'estrambordant, portaire d'energia pels que començavan d'èstre cansats de trabalhar sols dins lor canton.

"En 2007 faguèrem la pròva que podiam far mai grand e qu'èra possible d'aculhir d'autres defenseires de la lenga malgrat nòstras diferéncias. Espèri atal d'aver participat a far dintrar oficialament lo Felibrige dins la granda familha d'Anem Òc ! Disi oficialament pr'amor ja en 2005 de felibres nos avián acompanhats dins la primièra manifestacion.

"Totes sentissiam qu'èra lo moment de o far e pensi pas que degun o posca regretar ; ni las associacions occitanistas ni lo Felibrige.

"En 2012 se jogarà un moment de vida politica important. Quala que siá nòstre punt de vista sus la question, l'eleccion a la presidéncia de la Republica es un moment fòrt de mobilizacion politica e d'atencion dels responsables politics a çò que se ditz dins la societat.

"L'occitanisme e tots los que demandan justícia e reconeissença per la lenga occitana fan partida de la societat. Donc se devon far ausir.

"Es urgent d'organizar aquela manifestacion. Lo temps es comptat. Es complicat d'organizar un tal eveniment. Es urgent tanben de trobar un lòc per aquò far.

"Las edicions precedentas foguèron de moments importants de mediatizacion quitament se d'unes tròban que o foguèron pas pro. Pasmens, jamai dins l'istòria de nòstra lenga avèm agut tant espaci mediatic. Avèm ganhat una plaça dins los mèdias qu'abans nos èra pas jamai donada, que se parlava totjorn de las autras lengas e nosautres èrem dins los ....punts de suspension.

"I sèm pas mai.

"Los promotors de las autras lengas ara nos espèran. Espèran qu'ausiràn lèu aquel Anem Òc ! que lor permetèt tanben a eles de se reconéisser. L'espelida d'una reivindicacion fòrta, populara e audibla en favor de la lenga "regionala" mai parlada  en França foguèt per eles una fòrça bona novèla. De basques e de bretons m’an demandat recentament çò que se passarà en cò nòstre e quand. Vòlon saber çò que farem per organizar quicòm lo meteis jorn. Cossí respondre que nosautres farem pas res. Ieu pòdi pas.

"Ont e per demandar qué ?

"Sabi los debats a l'entorn del lòc futur de la manifestacion. Dirai que de tota faiçon i a urgéncia ara per prendre una decision e de la prendre en foncion dels interèsses de la lenga.

"La vila de Tolosa es la possibilitat que me sembla mai bona qual que siá lo punt de vista. Es una de las vilas màgers del país d'òc. Es una vila granda  que comença de far quicòm per la lenga ; e malurosament son pas encara pro atal.

"Es una vila ont se tròban TOTES los mèdias exagonals (ràdios, televisions, correspondents de fòrça quotidians etc...) e es una vila que, en periòde electoral, es possible de i venir en una ora d'avion, de faiçon fòrça regulara.

"Es una vila ont i a de militants que son lèstes per participar a l'organizacion. Es una vila accessibla. Segur es pas tan centrala coma Carcassona mas a pas res a veire ; amb Tolosa passam a un autre nivèl.

"Es subretot la vila de totes los que parlan la lenga. I nasquèron d'associacions occitanistas coma i nasquèron d'autras associacions qu'an una autra sensibilitat.

"Disi tanben que l'argument segon lo qual cal far la manifestacion dins un endret ont n'an de besonh val pas. Avèm fait doas manifestacions a Carcassona e vesèm çò qu'a donat. La vila a pas sabut tirar profieit d'aquel present que li faguèrem. Es dins d’autres parçans que las causas an avançat. E las manifestacions i son per quicòm.

"Las doas autras vilas  grandas, de la talha de Tolosa, serián encara mai descentradas (Marselha, Bordèu).

"Volèm la lei !

"Podèm far de Anem Òc 2012 ! un grand eveniment qu'aurà una portada per nòstra lenga mas tanben per totas las lengas  ditas regionalas en demanda d'una legislacion e d'una reconeissença.

"Totes, tantes que sèm, qual que sián nòstras opinions politicas, nòstra color de pèl o nòstras conviccions podèm metre en plaça lo recampament qu'espèran fòrça monde. Serà la seguida de Carcassona 2009 mas serà un pas de mai dins la forma e sul fons.

"Sabèm que totas las lengas son en espèra d’una lei. Sabèm que i a una proposicion qu’es estada depausada e qu’es estada discutida entre de parlamentaris e de promotors de nòstras lengas. Per Anem Òc ! 2012 pòt èstre una reivindicacion comuna.

"Lo comitat d'organizacion d'Anem Òc ! a trabalhat fòrça dempuèi 2005. Los que son estacats a la lenga occitana li devon portar lor sosten. Las associacions que compausan Anem Òc ! pòdon pas portar aquel projècte sens ajuda materiala e financièra.

"Apèli donc a far nàisser un movement de sosten a Anem Òc ! que permetrà d'organizar un eveniment reivindicatiu e popular que poirà gardar son independéncia, sa neutralitat fàcia al monde politic.

"De segur la neutralitat vòl pas dire que lo monde politic deu demorar indiferent, es tot lo contra. A Tolosa en 2012 devèm arribar a far nàisser una convergéncia  de responsables politics, de partits diferents (los que son portaires de valors democraticas e umanistas segur)  que seràn en capacitat d'escotar las reivindicacions puèi de las portar cadun dins sa collectivitat, son maine d'accion e de decision.

"E de tota faiçon es evident, o sabi e totes o sabèm : res poirà pas remplaçar la mobilizacion associativa, ciutadana, lo don de se, l'acte gratuit per una causa que passa los nòstres interèsses particulars, las nòstras ambicions individualas.

"Lo benefici serà per la lenga e sonque, al delà de las capèlas associativas e politicas ; lo benefici serà pel joves que prenguèron lo cap de la manifestacion de Carcassona en 2009. Aquestes e plan d'autres espèran de nosautres quicòm mai que de discussions d'una autra epòca. Eles pensan d'un autre biais, bastisson lo monde a lor biais. Nos espian, espèran còps que i a una iniciativa nòstra. A nosautres de los desesperar pas ! Son las femnas e los òmes d'òc de deman."

David Grosclaude.

Articles ligats :

  1. Comunicacion Anem Òc - Octobre de 2011
  2. Comunicacion Anem Òc - Decembre de 2011

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Espaliu : fons felibrenc e occitan Vaylet

Les amis de Joseph Vaylet

En 2021 dins la revista Canta Grelh numèro 127, Eliana Moisset presentava lo fons Vaylet.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Lo vin borrut - Jean-Claude Carrière

Lo vin borrut 1 Lo vin borrut 2 Jean-Claude Carrière nasquèt a Colombièras d'Òrb en 1931, moriguèt a París en 2021. Scenarista e escrivan, publicava en 2000 lo libre Le vin bouru (Plon).

Aquí tornava sus son enfança entre vinhas e castanhals, en plen campèstre.

En mars de 2018 a Bedarius las edicions Lacour-Ollé presentavan en presença de Jean-Claude Carrière una traduccion occitana del libre realizada per Claude Bernard. Dos tòmes presentan al còp la version originala francesa e la traduccion occitana.

Occitània a Pè - Jornal de viatge

occitania-a-pe En chamin en Occitània de Manuela Almonte. Editor : Chambra d'Òc, 2009, 124 paginas, 13 èuros

Lo jornal de viatge de L'Occitània a Pè da las Valadas occitanas en Piemont a la Val d'Aran en Catalonha.

"Partits lo 30 d'avost da Vinai e arribats lo 7 de novembre a Vielha, sèt chaminaires an traversat tot lo territòri de lenga d'òc, da las Valadas Occitanas d'Itàlia a la Val d'Aran en Catalonha, portant embe ilhs la demanda d'inscriure la lenga d'òc al patrimòni mondial de l'umanitat.

Lo balestièr de Miramont - Robèrt Martí

mars Lo balestièr de Miramont sortiguèt en 2006. Es lo darrièr libre paregut de Robèrt Martí, un roman al còp istoric e fantastic.

La lectura n'es aisida, la naracion linda e simple pren lo lector e lo passetja al fial del temps entre Roergue e Albigés. Robèrt Martí sap captiva lo lector. S'apiecha per aquò sus una lenga simpla e perfèctament mestrejada.