Communicacion d'Anem Òc - Manifestacion de  2012 - Legir la crida

Letra de David Grosclaude :

"La lenga occitana pòt pas èstre absenta del debat public

"La tenguda d'una granda manifestacion en favor de la lenga occitana en 2012, abans l'eleccion presidenciala, es una promessa faita publicament al mes d'octobre de 2009. A l'epòca aviái la responsabilitat d'una de las composantas de Anem Òc ! e pas de las mendras : l'IEO. Pòdi dire sens mentir que l'IEO foguèt a l'origina d'aquela idèa o al mens pòdi afirmar qu'es l'IEO que formulèt la proposicion d’una granda manifestacion en favor de la lenga occitana. Segur, èra una idèa qu'èra nascuda dins lo cap de maitas personas. Las idèas son lo produit de tantes factors qu'es pas totjorn de bon dire d'ont venon. Se l'IEO èra pas lo brèç de l'idèa ne foguèt al mens lo formulator, lo que cambièt una idèa encara fosca en projècte concret.

"Me sentissi donc una responsabilitat dins la seguida quitament se soi pas mai en carga de l'IEO e se participi pas mai als acamps d'Anem Òc ! dempuèi qu'èi pres d'autras responsabilitats, mas totjorn al servici de la lenga occitana.

"En 2009 me soi engatjat devant milierats de personas a contunhar. Una promessa aquò compta.

"Per aquesta rason soi convençut que devem seguir sul camin de la reivindicacion publica en favor de la lenga. Devèm mai que jamai portar lo messatge qu'es lo de Carcassona 2005, puèi de Besièrs 2007 e de Carcassona, encara un còp, en 2009.

"L’occitanisme recampat

"Un primièr còp, en 2005, faguèrem la pròva que l'occitanisme recampat a l'entorn de quauques elements simples de reivindicacion èra capable de far quicòm de grand, d'estrambordant, portaire d'energia pels que començavan d'èstre cansats de trabalhar sols dins lor canton.

"En 2007 faguèrem la pròva que podiam far mai grand e qu'èra possible d'aculhir d'autres defenseires de la lenga malgrat nòstras diferéncias. Espèri atal d'aver participat a far dintrar oficialament lo Felibrige dins la granda familha d'Anem Òc ! Disi oficialament pr'amor ja en 2005 de felibres nos avián acompanhats dins la primièra manifestacion.

"Totes sentissiam qu'èra lo moment de o far e pensi pas que degun o posca regretar ; ni las associacions occitanistas ni lo Felibrige.

"En 2012 se jogarà un moment de vida politica important. Quala que siá nòstre punt de vista sus la question, l'eleccion a la presidéncia de la Republica es un moment fòrt de mobilizacion politica e d'atencion dels responsables politics a çò que se ditz dins la societat.

"L'occitanisme e tots los que demandan justícia e reconeissença per la lenga occitana fan partida de la societat. Donc se devon far ausir.

"Es urgent d'organizar aquela manifestacion. Lo temps es comptat. Es complicat d'organizar un tal eveniment. Es urgent tanben de trobar un lòc per aquò far.

"Las edicions precedentas foguèron de moments importants de mediatizacion quitament se d'unes tròban que o foguèron pas pro. Pasmens, jamai dins l'istòria de nòstra lenga avèm agut tant espaci mediatic. Avèm ganhat una plaça dins los mèdias qu'abans nos èra pas jamai donada, que se parlava totjorn de las autras lengas e nosautres èrem dins los ....punts de suspension.

"I sèm pas mai.

"Los promotors de las autras lengas ara nos espèran. Espèran qu'ausiràn lèu aquel Anem Òc ! que lor permetèt tanben a eles de se reconéisser. L'espelida d'una reivindicacion fòrta, populara e audibla en favor de la lenga "regionala" mai parlada  en França foguèt per eles una fòrça bona novèla. De basques e de bretons m’an demandat recentament çò que se passarà en cò nòstre e quand. Vòlon saber çò que farem per organizar quicòm lo meteis jorn. Cossí respondre que nosautres farem pas res. Ieu pòdi pas.

"Ont e per demandar qué ?

"Sabi los debats a l'entorn del lòc futur de la manifestacion. Dirai que de tota faiçon i a urgéncia ara per prendre una decision e de la prendre en foncion dels interèsses de la lenga.

"La vila de Tolosa es la possibilitat que me sembla mai bona qual que siá lo punt de vista. Es una de las vilas màgers del país d'òc. Es una vila granda  que comença de far quicòm per la lenga ; e malurosament son pas encara pro atal.

"Es una vila ont se tròban TOTES los mèdias exagonals (ràdios, televisions, correspondents de fòrça quotidians etc...) e es una vila que, en periòde electoral, es possible de i venir en una ora d'avion, de faiçon fòrça regulara.

"Es una vila ont i a de militants que son lèstes per participar a l'organizacion. Es una vila accessibla. Segur es pas tan centrala coma Carcassona mas a pas res a veire ; amb Tolosa passam a un autre nivèl.

"Es subretot la vila de totes los que parlan la lenga. I nasquèron d'associacions occitanistas coma i nasquèron d'autras associacions qu'an una autra sensibilitat.

"Disi tanben que l'argument segon lo qual cal far la manifestacion dins un endret ont n'an de besonh val pas. Avèm fait doas manifestacions a Carcassona e vesèm çò qu'a donat. La vila a pas sabut tirar profieit d'aquel present que li faguèrem. Es dins d’autres parçans que las causas an avançat. E las manifestacions i son per quicòm.

"Las doas autras vilas  grandas, de la talha de Tolosa, serián encara mai descentradas (Marselha, Bordèu).

"Volèm la lei !

"Podèm far de Anem Òc 2012 ! un grand eveniment qu'aurà una portada per nòstra lenga mas tanben per totas las lengas  ditas regionalas en demanda d'una legislacion e d'una reconeissença.

"Totes, tantes que sèm, qual que sián nòstras opinions politicas, nòstra color de pèl o nòstras conviccions podèm metre en plaça lo recampament qu'espèran fòrça monde. Serà la seguida de Carcassona 2009 mas serà un pas de mai dins la forma e sul fons.

"Sabèm que totas las lengas son en espèra d’una lei. Sabèm que i a una proposicion qu’es estada depausada e qu’es estada discutida entre de parlamentaris e de promotors de nòstras lengas. Per Anem Òc ! 2012 pòt èstre una reivindicacion comuna.

"Lo comitat d'organizacion d'Anem Òc ! a trabalhat fòrça dempuèi 2005. Los que son estacats a la lenga occitana li devon portar lor sosten. Las associacions que compausan Anem Òc ! pòdon pas portar aquel projècte sens ajuda materiala e financièra.

"Apèli donc a far nàisser un movement de sosten a Anem Òc ! que permetrà d'organizar un eveniment reivindicatiu e popular que poirà gardar son independéncia, sa neutralitat fàcia al monde politic.

"De segur la neutralitat vòl pas dire que lo monde politic deu demorar indiferent, es tot lo contra. A Tolosa en 2012 devèm arribar a far nàisser una convergéncia  de responsables politics, de partits diferents (los que son portaires de valors democraticas e umanistas segur)  que seràn en capacitat d'escotar las reivindicacions puèi de las portar cadun dins sa collectivitat, son maine d'accion e de decision.

"E de tota faiçon es evident, o sabi e totes o sabèm : res poirà pas remplaçar la mobilizacion associativa, ciutadana, lo don de se, l'acte gratuit per una causa que passa los nòstres interèsses particulars, las nòstras ambicions individualas.

"Lo benefici serà per la lenga e sonque, al delà de las capèlas associativas e politicas ; lo benefici serà pel joves que prenguèron lo cap de la manifestacion de Carcassona en 2009. Aquestes e plan d'autres espèran de nosautres quicòm mai que de discussions d'una autra epòca. Eles pensan d'un autre biais, bastisson lo monde a lor biais. Nos espian, espèran còps que i a una iniciativa nòstra. A nosautres de los desesperar pas ! Son las femnas e los òmes d'òc de deman."

David Grosclaude.

Articles ligats :

  1. Comunicacion Anem Òc - Octobre de 2011
  2. Comunicacion Anem Òc - Decembre de 2011

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Concors d'escritura del Lector de la Val 2024/2025

Le Lecteur du Val

Coma cada an l'associacion Lo Lector de la Val, associacion que remosa de bibliotècas del Lauragés organiza un concors de nòvas en occitan e en francés.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?

Peasants Into Frenchmen

peasants-into-frenchmen Peasants Into Frenchmen d'Eugen Weber (Standford University Press, 1976, 632 paginas).

Presentacion – França acabèt son unitat nacionala mai tard que çò que se ditz comunament. Pendent mai de cent ans après la revolucion, de milions de païsans visquèron dins un mond fòra temps, lor condicion d'existéncia demorava identica a la de la generacion precedenta.

Na Balfet - Sèrgi Viaule

na-balfet-sergi-viaule Na Balfet es un roman policièr de Sèrgi Viaule. Publicat pel primièr còp en 2012 foguèt reeditat en 2014. Lo libre de 154 paginas es publicat per las Editions des Régionalismes.

Sèrgi Viaule nasquèt en 1950. Collaborator regulièr de l'ebdomadari La Setmana e del Jornalet, grand lector presenta regularament las siás criticas d'òbras occitanas recentament paregudas. A fòrça escrich mas pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta. Amb la retirada se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr títol publicat.