Communicacion d'Anem Òc - Manifestacion de  2012 - Legir la crida

Letra de David Grosclaude :

"La lenga occitana pòt pas èstre absenta del debat public

"La tenguda d'una granda manifestacion en favor de la lenga occitana en 2012, abans l'eleccion presidenciala, es una promessa faita publicament al mes d'octobre de 2009. A l'epòca aviái la responsabilitat d'una de las composantas de Anem Òc ! e pas de las mendras : l'IEO. Pòdi dire sens mentir que l'IEO foguèt a l'origina d'aquela idèa o al mens pòdi afirmar qu'es l'IEO que formulèt la proposicion d’una granda manifestacion en favor de la lenga occitana. Segur, èra una idèa qu'èra nascuda dins lo cap de maitas personas. Las idèas son lo produit de tantes factors qu'es pas totjorn de bon dire d'ont venon. Se l'IEO èra pas lo brèç de l'idèa ne foguèt al mens lo formulator, lo que cambièt una idèa encara fosca en projècte concret.

"Me sentissi donc una responsabilitat dins la seguida quitament se soi pas mai en carga de l'IEO e se participi pas mai als acamps d'Anem Òc ! dempuèi qu'èi pres d'autras responsabilitats, mas totjorn al servici de la lenga occitana.

"En 2009 me soi engatjat devant milierats de personas a contunhar. Una promessa aquò compta.

"Per aquesta rason soi convençut que devem seguir sul camin de la reivindicacion publica en favor de la lenga. Devèm mai que jamai portar lo messatge qu'es lo de Carcassona 2005, puèi de Besièrs 2007 e de Carcassona, encara un còp, en 2009.

"L’occitanisme recampat

"Un primièr còp, en 2005, faguèrem la pròva que l'occitanisme recampat a l'entorn de quauques elements simples de reivindicacion èra capable de far quicòm de grand, d'estrambordant, portaire d'energia pels que començavan d'èstre cansats de trabalhar sols dins lor canton.

"En 2007 faguèrem la pròva que podiam far mai grand e qu'èra possible d'aculhir d'autres defenseires de la lenga malgrat nòstras diferéncias. Espèri atal d'aver participat a far dintrar oficialament lo Felibrige dins la granda familha d'Anem Òc ! Disi oficialament pr'amor ja en 2005 de felibres nos avián acompanhats dins la primièra manifestacion.

"Totes sentissiam qu'èra lo moment de o far e pensi pas que degun o posca regretar ; ni las associacions occitanistas ni lo Felibrige.

"En 2012 se jogarà un moment de vida politica important. Quala que siá nòstre punt de vista sus la question, l'eleccion a la presidéncia de la Republica es un moment fòrt de mobilizacion politica e d'atencion dels responsables politics a çò que se ditz dins la societat.

"L'occitanisme e tots los que demandan justícia e reconeissença per la lenga occitana fan partida de la societat. Donc se devon far ausir.

"Es urgent d'organizar aquela manifestacion. Lo temps es comptat. Es complicat d'organizar un tal eveniment. Es urgent tanben de trobar un lòc per aquò far.

"Las edicions precedentas foguèron de moments importants de mediatizacion quitament se d'unes tròban que o foguèron pas pro. Pasmens, jamai dins l'istòria de nòstra lenga avèm agut tant espaci mediatic. Avèm ganhat una plaça dins los mèdias qu'abans nos èra pas jamai donada, que se parlava totjorn de las autras lengas e nosautres èrem dins los ....punts de suspension.

"I sèm pas mai.

"Los promotors de las autras lengas ara nos espèran. Espèran qu'ausiràn lèu aquel Anem Òc ! que lor permetèt tanben a eles de se reconéisser. L'espelida d'una reivindicacion fòrta, populara e audibla en favor de la lenga "regionala" mai parlada  en França foguèt per eles una fòrça bona novèla. De basques e de bretons m’an demandat recentament çò que se passarà en cò nòstre e quand. Vòlon saber çò que farem per organizar quicòm lo meteis jorn. Cossí respondre que nosautres farem pas res. Ieu pòdi pas.

"Ont e per demandar qué ?

"Sabi los debats a l'entorn del lòc futur de la manifestacion. Dirai que de tota faiçon i a urgéncia ara per prendre una decision e de la prendre en foncion dels interèsses de la lenga.

"La vila de Tolosa es la possibilitat que me sembla mai bona qual que siá lo punt de vista. Es una de las vilas màgers del país d'òc. Es una vila granda  que comença de far quicòm per la lenga ; e malurosament son pas encara pro atal.

"Es una vila ont se tròban TOTES los mèdias exagonals (ràdios, televisions, correspondents de fòrça quotidians etc...) e es una vila que, en periòde electoral, es possible de i venir en una ora d'avion, de faiçon fòrça regulara.

"Es una vila ont i a de militants que son lèstes per participar a l'organizacion. Es una vila accessibla. Segur es pas tan centrala coma Carcassona mas a pas res a veire ; amb Tolosa passam a un autre nivèl.

"Es subretot la vila de totes los que parlan la lenga. I nasquèron d'associacions occitanistas coma i nasquèron d'autras associacions qu'an una autra sensibilitat.

"Disi tanben que l'argument segon lo qual cal far la manifestacion dins un endret ont n'an de besonh val pas. Avèm fait doas manifestacions a Carcassona e vesèm çò qu'a donat. La vila a pas sabut tirar profieit d'aquel present que li faguèrem. Es dins d’autres parçans que las causas an avançat. E las manifestacions i son per quicòm.

"Las doas autras vilas  grandas, de la talha de Tolosa, serián encara mai descentradas (Marselha, Bordèu).

"Volèm la lei !

"Podèm far de Anem Òc 2012 ! un grand eveniment qu'aurà una portada per nòstra lenga mas tanben per totas las lengas  ditas regionalas en demanda d'una legislacion e d'una reconeissença.

"Totes, tantes que sèm, qual que sián nòstras opinions politicas, nòstra color de pèl o nòstras conviccions podèm metre en plaça lo recampament qu'espèran fòrça monde. Serà la seguida de Carcassona 2009 mas serà un pas de mai dins la forma e sul fons.

"Sabèm que totas las lengas son en espèra d’una lei. Sabèm que i a una proposicion qu’es estada depausada e qu’es estada discutida entre de parlamentaris e de promotors de nòstras lengas. Per Anem Òc ! 2012 pòt èstre una reivindicacion comuna.

"Lo comitat d'organizacion d'Anem Òc ! a trabalhat fòrça dempuèi 2005. Los que son estacats a la lenga occitana li devon portar lor sosten. Las associacions que compausan Anem Òc ! pòdon pas portar aquel projècte sens ajuda materiala e financièra.

"Apèli donc a far nàisser un movement de sosten a Anem Òc ! que permetrà d'organizar un eveniment reivindicatiu e popular que poirà gardar son independéncia, sa neutralitat fàcia al monde politic.

"De segur la neutralitat vòl pas dire que lo monde politic deu demorar indiferent, es tot lo contra. A Tolosa en 2012 devèm arribar a far nàisser una convergéncia  de responsables politics, de partits diferents (los que son portaires de valors democraticas e umanistas segur)  que seràn en capacitat d'escotar las reivindicacions puèi de las portar cadun dins sa collectivitat, son maine d'accion e de decision.

"E de tota faiçon es evident, o sabi e totes o sabèm : res poirà pas remplaçar la mobilizacion associativa, ciutadana, lo don de se, l'acte gratuit per una causa que passa los nòstres interèsses particulars, las nòstras ambicions individualas.

"Lo benefici serà per la lenga e sonque, al delà de las capèlas associativas e politicas ; lo benefici serà pel joves que prenguèron lo cap de la manifestacion de Carcassona en 2009. Aquestes e plan d'autres espèran de nosautres quicòm mai que de discussions d'una autra epòca. Eles pensan d'un autre biais, bastisson lo monde a lor biais. Nos espian, espèran còps que i a una iniciativa nòstra. A nosautres de los desesperar pas ! Son las femnas e los òmes d'òc de deman."

David Grosclaude.

Articles ligats :

  1. Comunicacion Anem Òc - Octobre de 2011
  2. Comunicacion Anem Òc - Decembre de 2011

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Pargues naturals regionals e lengas occitana e catalana

Panèl, Pargue Regional de Lengadòc Naut

Dins son edicion de l'ivèrn de 2024/2025 lo jornal de la Region Occitània informava sus las accions en favor de las lengas occitana e catalana dins los pargues naturals regionals.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Los tres potons - Thierry Arcaix

Los tres potons Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.

Escrich en francés l'edicion es bilingüa amb una traduccion occitana de Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt. Las illustracions son de Moss.

Jornal d'un Jaquet - Sèrgi Viaule

Jornal d'un Jaquet Las Éditions des Régionalisme publiquèt en març de 2021 lo raconte de viatge de Sèrgi Viaule : Jornal d'un Jaquet.

Lo libre de 224 paginas, illustrat, conta l'escoreguda de l'escrivan sul mitic camin de Sant Jacme. Es lo jornal tengut jorn per jorn, pel caminaire, un raconte a l’encòp imatjat e imaginatiu.

Cada caminada, cada experiéncia es unica. La siá, complida pendent dos meses e mièg en 2019, es prigondament generosa e poetica.

Contes de l'Unic - Pèire Bec

contes-de-l-unic Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).

Quatrena de cobèrta : "... Mès tot sobte que larga un crit. La gròssa tataranha negra de ièr matin qu'ei de nau aquiu, a galaupar sus la blancor deu plafons. Mès qu'ei copadas en dus, e n'i a pas aquiu que la partida anteriora, un torax velut dab ua boca en abans e quate patas qui caminan estròssament. L'Unic qu'a lo còr qui'u tresvira e que cluca los uelhs. Quan los torna draubir, que's vira instinctivament de l'aute costat de la cosina e que destria un enòrme abdomen qui s'arrossega possivament sus quate patas. L'Unic que gaha la vomidèra, mès que's rasona e torna prénguer lo son dejunar. L'estomac pleat, que's sentish melhor : "qu'ei devut engolir quauqua substància allucinogèna, que's digoc. Aquò n'ei pas arren. Que cau demorar."