Communicacion d'Anem Òc - Manifestacion de  2012 - Legir la crida

Letra de David Grosclaude :

"La lenga occitana pòt pas èstre absenta del debat public

"La tenguda d'una granda manifestacion en favor de la lenga occitana en 2012, abans l'eleccion presidenciala, es una promessa faita publicament al mes d'octobre de 2009. A l'epòca aviái la responsabilitat d'una de las composantas de Anem Òc ! e pas de las mendras : l'IEO. Pòdi dire sens mentir que l'IEO foguèt a l'origina d'aquela idèa o al mens pòdi afirmar qu'es l'IEO que formulèt la proposicion d’una granda manifestacion en favor de la lenga occitana. Segur, èra una idèa qu'èra nascuda dins lo cap de maitas personas. Las idèas son lo produit de tantes factors qu'es pas totjorn de bon dire d'ont venon. Se l'IEO èra pas lo brèç de l'idèa ne foguèt al mens lo formulator, lo que cambièt una idèa encara fosca en projècte concret.

"Me sentissi donc una responsabilitat dins la seguida quitament se soi pas mai en carga de l'IEO e se participi pas mai als acamps d'Anem Òc ! dempuèi qu'èi pres d'autras responsabilitats, mas totjorn al servici de la lenga occitana.

"En 2009 me soi engatjat devant milierats de personas a contunhar. Una promessa aquò compta.

"Per aquesta rason soi convençut que devem seguir sul camin de la reivindicacion publica en favor de la lenga. Devèm mai que jamai portar lo messatge qu'es lo de Carcassona 2005, puèi de Besièrs 2007 e de Carcassona, encara un còp, en 2009.

"L’occitanisme recampat

"Un primièr còp, en 2005, faguèrem la pròva que l'occitanisme recampat a l'entorn de quauques elements simples de reivindicacion èra capable de far quicòm de grand, d'estrambordant, portaire d'energia pels que començavan d'èstre cansats de trabalhar sols dins lor canton.

"En 2007 faguèrem la pròva que podiam far mai grand e qu'èra possible d'aculhir d'autres defenseires de la lenga malgrat nòstras diferéncias. Espèri atal d'aver participat a far dintrar oficialament lo Felibrige dins la granda familha d'Anem Òc ! Disi oficialament pr'amor ja en 2005 de felibres nos avián acompanhats dins la primièra manifestacion.

"Totes sentissiam qu'èra lo moment de o far e pensi pas que degun o posca regretar ; ni las associacions occitanistas ni lo Felibrige.

"En 2012 se jogarà un moment de vida politica important. Quala que siá nòstre punt de vista sus la question, l'eleccion a la presidéncia de la Republica es un moment fòrt de mobilizacion politica e d'atencion dels responsables politics a çò que se ditz dins la societat.

"L'occitanisme e tots los que demandan justícia e reconeissença per la lenga occitana fan partida de la societat. Donc se devon far ausir.

"Es urgent d'organizar aquela manifestacion. Lo temps es comptat. Es complicat d'organizar un tal eveniment. Es urgent tanben de trobar un lòc per aquò far.

"Las edicions precedentas foguèron de moments importants de mediatizacion quitament se d'unes tròban que o foguèron pas pro. Pasmens, jamai dins l'istòria de nòstra lenga avèm agut tant espaci mediatic. Avèm ganhat una plaça dins los mèdias qu'abans nos èra pas jamai donada, que se parlava totjorn de las autras lengas e nosautres èrem dins los ....punts de suspension.

"I sèm pas mai.

"Los promotors de las autras lengas ara nos espèran. Espèran qu'ausiràn lèu aquel Anem Òc ! que lor permetèt tanben a eles de se reconéisser. L'espelida d'una reivindicacion fòrta, populara e audibla en favor de la lenga "regionala" mai parlada  en França foguèt per eles una fòrça bona novèla. De basques e de bretons m’an demandat recentament çò que se passarà en cò nòstre e quand. Vòlon saber çò que farem per organizar quicòm lo meteis jorn. Cossí respondre que nosautres farem pas res. Ieu pòdi pas.

"Ont e per demandar qué ?

"Sabi los debats a l'entorn del lòc futur de la manifestacion. Dirai que de tota faiçon i a urgéncia ara per prendre una decision e de la prendre en foncion dels interèsses de la lenga.

"La vila de Tolosa es la possibilitat que me sembla mai bona qual que siá lo punt de vista. Es una de las vilas màgers del país d'òc. Es una vila granda  que comença de far quicòm per la lenga ; e malurosament son pas encara pro atal.

"Es una vila ont se tròban TOTES los mèdias exagonals (ràdios, televisions, correspondents de fòrça quotidians etc...) e es una vila que, en periòde electoral, es possible de i venir en una ora d'avion, de faiçon fòrça regulara.

"Es una vila ont i a de militants que son lèstes per participar a l'organizacion. Es una vila accessibla. Segur es pas tan centrala coma Carcassona mas a pas res a veire ; amb Tolosa passam a un autre nivèl.

"Es subretot la vila de totes los que parlan la lenga. I nasquèron d'associacions occitanistas coma i nasquèron d'autras associacions qu'an una autra sensibilitat.

"Disi tanben que l'argument segon lo qual cal far la manifestacion dins un endret ont n'an de besonh val pas. Avèm fait doas manifestacions a Carcassona e vesèm çò qu'a donat. La vila a pas sabut tirar profieit d'aquel present que li faguèrem. Es dins d’autres parçans que las causas an avançat. E las manifestacions i son per quicòm.

"Las doas autras vilas  grandas, de la talha de Tolosa, serián encara mai descentradas (Marselha, Bordèu).

"Volèm la lei !

"Podèm far de Anem Òc 2012 ! un grand eveniment qu'aurà una portada per nòstra lenga mas tanben per totas las lengas  ditas regionalas en demanda d'una legislacion e d'una reconeissença.

"Totes, tantes que sèm, qual que sián nòstras opinions politicas, nòstra color de pèl o nòstras conviccions podèm metre en plaça lo recampament qu'espèran fòrça monde. Serà la seguida de Carcassona 2009 mas serà un pas de mai dins la forma e sul fons.

"Sabèm que totas las lengas son en espèra d’una lei. Sabèm que i a una proposicion qu’es estada depausada e qu’es estada discutida entre de parlamentaris e de promotors de nòstras lengas. Per Anem Òc ! 2012 pòt èstre una reivindicacion comuna.

"Lo comitat d'organizacion d'Anem Òc ! a trabalhat fòrça dempuèi 2005. Los que son estacats a la lenga occitana li devon portar lor sosten. Las associacions que compausan Anem Òc ! pòdon pas portar aquel projècte sens ajuda materiala e financièra.

"Apèli donc a far nàisser un movement de sosten a Anem Òc ! que permetrà d'organizar un eveniment reivindicatiu e popular que poirà gardar son independéncia, sa neutralitat fàcia al monde politic.

"De segur la neutralitat vòl pas dire que lo monde politic deu demorar indiferent, es tot lo contra. A Tolosa en 2012 devèm arribar a far nàisser una convergéncia  de responsables politics, de partits diferents (los que son portaires de valors democraticas e umanistas segur)  que seràn en capacitat d'escotar las reivindicacions puèi de las portar cadun dins sa collectivitat, son maine d'accion e de decision.

"E de tota faiçon es evident, o sabi e totes o sabèm : res poirà pas remplaçar la mobilizacion associativa, ciutadana, lo don de se, l'acte gratuit per una causa que passa los nòstres interèsses particulars, las nòstras ambicions individualas.

"Lo benefici serà per la lenga e sonque, al delà de las capèlas associativas e politicas ; lo benefici serà pel joves que prenguèron lo cap de la manifestacion de Carcassona en 2009. Aquestes e plan d'autres espèran de nosautres quicòm mai que de discussions d'una autra epòca. Eles pensan d'un autre biais, bastisson lo monde a lor biais. Nos espian, espèran còps que i a una iniciativa nòstra. A nosautres de los desesperar pas ! Son las femnas e los òmes d'òc de deman."

David Grosclaude.

Articles ligats :

  1. Comunicacion Anem Òc - Octobre de 2011
  2. Comunicacion Anem Òc - Decembre de 2011

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Premsa : Reporterre anèt a l'encontre de Franc Bardòu

Reporterre

En febrièr de 2020 lo webzine Reporterre propausava a son lectors un article sus Franc Bardòu.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

A l'ombra dels cerièisses bèles - Bernadeta Romieu

mars Bernadeta Romieu, dona amb A l'ombra dels cerièisses bèles, un roman. Aquí confronta sus un pauc mai de 150 paginas de personas de la meteissa familha, filhòl, cosin, sòrre, grand-paire. Amb lo temps las relacions se desfan, lo ligams se rompan, l'autre ièr pròche e conegut, ven estrangièr.

Per un erbièr de Roergue - Iveta Balard

Per
un erbièr de Roergue, Yvette Balard Lo darrièr libre d'Iveta Balard ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs (prima de 2022). Es bilingüe occitan/francés. L'autora torna aquí sus un domèni ja explorat, lo mond vegetal, en 2017 publicava Arbres d'en çò nòstre.

Presentacion de Cristian Andrieu : « Professora de sciéncias de la natura, dempuèi totjorn passionada de natura, Iveta Balard ensenha tant als joves coma als vièlhs las meravilhas que pòrta lo nòstre mond. E qual o podiá far tan plan dins la lenga que presam tant, nautres defensors de la lenga del país, defensors de la diversitat lingüistica ? Qual nos podiá dire melhor totes aqueles noms que lo pòble occitan donèt a las èrbas qu'aprenguèt a utilizar e doncas a respectar ?

Contes de la val de la Boneta

Contes de la val de la Boneta Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue. Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron aquel trabalh de collectatge.

I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...