aficha-2012Comunicacion de la coordinacion Anem Òc :

"Amigas, Amics

"Dins sièis mes se debanarà la manifestacion de Tolosa en favor de la lenga occitana. Lo 31 de març de 2012 serà un jorn de mobilizacion granda. Avèm per objectiu de ne’n faire un recampament encara mai important que çò que siguèron lei manifestacions de 2005, 2007 e 2009.

"A cada còp lo nombre de personas que venguèron dire « Anem Òc ! per la Lenga Occitana !» siguèt mai important. Serà parier en 2012.

"La question de l’estatut de la lenga nòstra, de sa reconoissença es pas reglada.

"Adonc nos fau dire un còp de mai çò que volèm. Mai sabèm totei que lo contèxte de març de 2012 es particular. Serem a tres setmanas dau primier torn de l’eleccion presidenciala e a un pauc mai de dos mes deis eleccions legislativas.

"D’autra part, una concertacion es en plaça entre lei diferentas lengas : lei bascos (Baiona), lei bretons (Kemper), lei catalans (Perpinyà) an ja previst de manifestar tanben aqueste jorn per se metre en armonia ambé nòstra manifestacion, mentre que leis alsacians (Strosburri) e lei còrsos (Aiacciu) crearàn d’eveniments e benlèu d’autreis accions ò manifestacions espeliràn encara.

"Venèm d’aprendre, uei, que leis aranés e de deputats catalans seràn presents a Tolosa lo 31 de març de 2012. Adonc fasetz virar la data dau 31 de març e demandatz au monde de la marcar sus son calendier coma un moment de preséncia indispensabla.

"...De tot biais serà una granda jornada, un grand moment de revindicacion e d’afirmacion de nòstra volontat.

"Lei manifestacions deis annadas passadas siguèron una capitada pr’amor èran viradas vèrs la revindicacion en favor de la lenga coma l’element federator, la basa de nòstra cultura. L’idèa que la diversitat lingüistica es un element indispensable a l’umanitat es de mai en mai partejada.

"De collectivitats an mesas en plaça de politicas en favor de la lenga occitana (vilas, despartaments, regions). E lei mobilizacions passadas l’i son ben per quauqua ren.

"L’Estat a pas encara pres de disposicions seriosas. Sabètz lo combat que nos fau menar per arribar a una lèi e a un estatut vertadier. De deputats, de senators, de senèstra e de drecha, an prepausat de solucions mai fins ara lei govèrns an pas vogut ausir aquela demanda. Es l’objectiu de la manifestacion dau 31 de març de faire ausir aquesta demanda. Lo govèrn e lo parlament que sortiràn deis urnas devon aver lo messatge. D’unei personalitats politicas an pres posicion, i a gaire, sus la question dei lengas regionalas...

"Es lo moment d’escriure ais elegits actuaus e an aquelei que vòlon prendre la plaça. Li fau demandar de dire çò que faràn, e devon èstre presents lo 31 de març se vòlon èstre credibles. Escrivetz a vòstrei conselhiers generaus e regionaus, ai senators e ai deputats. (Lèu, auretz lo materiau per aquò faire ambé d’exemplaris de la Crida per la manifestacion.) Demandatz-li de venir manifestar e de s’engatjar, dins sa collectivitat, sus lo terrenh e tanben per faire cambiar la politica de l’Estat. Podètz començar tanben d’organizar de Comitats locaus per faire conóisser la manifestacion e organizar lo desplaçament. Totei leis iniciativas son bònas per mediatizar la revindicacion e subretot fasètz-lei remontar a la Coordinacion. Fau faire virar l’informacion, donar d’idèas a d’autrei e ne’n prendre onte n’i a.

"Nos fau tanben mobilizar lei mejans economics. L’organizacion de la manifestacion còsta un pauc de moneda e leis associacions que son dins la Coordinacion an besonh de l’ajuda de totei. Per la lenga occitana, lo 31 de març a Tolosa.

"Fau començar de se bolegar tre ara !

"La Coordinacion Per la lenga occitana !"

Articles ligats :

  1. Comunicacion Anem Òc - Decembre de 2011
  2. Letra de D. Grosclaude - Mai de 2011

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Mèdias : 50 ans de borbolh occitan

50 ans de borbolh occitan

Dins son numèro de genièr de 2020 la revista de la comuna de Narbona presentava lo projècte 50 ans de borbolh occitan

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...

Florilège en mineur - Pierre Bec

florilege-en-mineur-pierre-becFlorilège en mineur : jongleurs et troubadours mal connus
Pierre Bec - Edition paradigme - 36 èuros
EAN : 978-2-868782-42-7

Lo libre presenta de tèxtes de trobadors pauc o mal coneguts, daissats de caire pels universitaris. Lor òbra, ben que pichona, noirís de faiçon significativa lo corpus medieval occitan. S'ameritava d'èsser publicada.

Libres illustrats + CD - Letras d'Òc

Las edicions Letras d'Òc propausan una ofèrta especiala de tres libres illustrats + CD.

Los tres libres son : Lo Capaironet roge de Ch. Perrault, Lo Rei dels Corbasses de J.-F. Bladé e L’Ostal dels lops d’A. Lagarda.

Las illustracions son de S. Vissière, los enregistraments son de Sèrgi Carles.