aficha-2012Comunicacion de la coordinacion Anem Òc :

"Amigas, Amics

"Dins sièis mes se debanarà la manifestacion de Tolosa en favor de la lenga occitana. Lo 31 de març de 2012 serà un jorn de mobilizacion granda. Avèm per objectiu de ne’n faire un recampament encara mai important que çò que siguèron lei manifestacions de 2005, 2007 e 2009.

"A cada còp lo nombre de personas que venguèron dire « Anem Òc ! per la Lenga Occitana !» siguèt mai important. Serà parier en 2012.

"La question de l’estatut de la lenga nòstra, de sa reconoissença es pas reglada.

"Adonc nos fau dire un còp de mai çò que volèm. Mai sabèm totei que lo contèxte de març de 2012 es particular. Serem a tres setmanas dau primier torn de l’eleccion presidenciala e a un pauc mai de dos mes deis eleccions legislativas.

"D’autra part, una concertacion es en plaça entre lei diferentas lengas : lei bascos (Baiona), lei bretons (Kemper), lei catalans (Perpinyà) an ja previst de manifestar tanben aqueste jorn per se metre en armonia ambé nòstra manifestacion, mentre que leis alsacians (Strosburri) e lei còrsos (Aiacciu) crearàn d’eveniments e benlèu d’autreis accions ò manifestacions espeliràn encara.

"Venèm d’aprendre, uei, que leis aranés e de deputats catalans seràn presents a Tolosa lo 31 de març de 2012. Adonc fasetz virar la data dau 31 de març e demandatz au monde de la marcar sus son calendier coma un moment de preséncia indispensabla.

"...De tot biais serà una granda jornada, un grand moment de revindicacion e d’afirmacion de nòstra volontat.

"Lei manifestacions deis annadas passadas siguèron una capitada pr’amor èran viradas vèrs la revindicacion en favor de la lenga coma l’element federator, la basa de nòstra cultura. L’idèa que la diversitat lingüistica es un element indispensable a l’umanitat es de mai en mai partejada.

"De collectivitats an mesas en plaça de politicas en favor de la lenga occitana (vilas, despartaments, regions). E lei mobilizacions passadas l’i son ben per quauqua ren.

"L’Estat a pas encara pres de disposicions seriosas. Sabètz lo combat que nos fau menar per arribar a una lèi e a un estatut vertadier. De deputats, de senators, de senèstra e de drecha, an prepausat de solucions mai fins ara lei govèrns an pas vogut ausir aquela demanda. Es l’objectiu de la manifestacion dau 31 de març de faire ausir aquesta demanda. Lo govèrn e lo parlament que sortiràn deis urnas devon aver lo messatge. D’unei personalitats politicas an pres posicion, i a gaire, sus la question dei lengas regionalas...

"Es lo moment d’escriure ais elegits actuaus e an aquelei que vòlon prendre la plaça. Li fau demandar de dire çò que faràn, e devon èstre presents lo 31 de març se vòlon èstre credibles. Escrivetz a vòstrei conselhiers generaus e regionaus, ai senators e ai deputats. (Lèu, auretz lo materiau per aquò faire ambé d’exemplaris de la Crida per la manifestacion.) Demandatz-li de venir manifestar e de s’engatjar, dins sa collectivitat, sus lo terrenh e tanben per faire cambiar la politica de l’Estat. Podètz començar tanben d’organizar de Comitats locaus per faire conóisser la manifestacion e organizar lo desplaçament. Totei leis iniciativas son bònas per mediatizar la revindicacion e subretot fasètz-lei remontar a la Coordinacion. Fau faire virar l’informacion, donar d’idèas a d’autrei e ne’n prendre onte n’i a.

"Nos fau tanben mobilizar lei mejans economics. L’organizacion de la manifestacion còsta un pauc de moneda e leis associacions que son dins la Coordinacion an besonh de l’ajuda de totei. Per la lenga occitana, lo 31 de març a Tolosa.

"Fau començar de se bolegar tre ara !

"La Coordinacion Per la lenga occitana !"

Articles ligats :

  1. Comunicacion Anem Òc - Decembre de 2011
  2. Letra de D. Grosclaude - Mai de 2011

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

CIRDÒC : la governança de l'Institut se renovèla

Florence Brutus, CIRDOC, 2021

Lo 8 de decembre de 2021 al tèrme de la sesilha del conselh d’administracion e en conformitat amb los sieus estatuts, la governança de l’Establiment Public de Cooperacion Culturala (EPCC) CIRDÒC es estada en partida renovelada.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

L'Aucon - Ferran Delèris

mars L'Aucon es lo primièr roman en occitan de Ferran Delèris. Publicat en 1992 per IEO Edicion dins la collection Atots, es un roman istoric.

L'accion de debana a la bòria de La Capèla a la debuta de la guèrra de quaranta. Aquí los òmes patisson dempuèi de sègles e de sègles de la malediccion del volcan. Alara que la guèrra debuta los estajan del luòc, Martin lo garrèl, sa femna Justina e lor filh, « l'Aucon », un omelet d'un vintenat d'ans, lordàs, somiaires, i subrevivon dins l'ància dels endemans.

Flore occitane du Massif Central - Jean Carbonel

En 2016 lo Grelh Roergàs tornava editar la Flore occitane du Massif Central de Jean Carbonel. Agotada la tornèran editar en 2018.

Usual preciós per los que s'interessan al nom de las plantas del país, escrich per Joan Carbonèl, es estat augmentat per Zefir Bòsc de la transcripcion normalizada dels noms de las plantas e de la Liste des noms patois tirada d’autres trabalhs de Carbonèl.

Los sants innocents - Miguel Delibes

Sant innocents Letras d'òc ven de tornar editar en setembre de 2020 lo libre de Miguel Delibes (1920-2010) : Los sants innocents.

Lo tèxt originalament en espanhòl, Los santos inocentes, es estat publicat pel primièr còp en 1981. La presenta traduccion en occitan es de Sèrgi Carles.

Dins una escritura viva e ritmada, Miguel Delibes, nos balha amb Los sants innocents un cap d’òbra vertadièr. Traduch dins mantunas lengas lo libre es estat adaptat al cinèma en 1984 per Mario Camus.