aficha-2012Comunicacion de la coordinacion Anem Òc :

"Amigas, Amics

"Dins sièis mes se debanarà la manifestacion de Tolosa en favor de la lenga occitana. Lo 31 de març de 2012 serà un jorn de mobilizacion granda. Avèm per objectiu de ne’n faire un recampament encara mai important que çò que siguèron lei manifestacions de 2005, 2007 e 2009.

"A cada còp lo nombre de personas que venguèron dire « Anem Òc ! per la Lenga Occitana !» siguèt mai important. Serà parier en 2012.

"La question de l’estatut de la lenga nòstra, de sa reconoissença es pas reglada.

"Adonc nos fau dire un còp de mai çò que volèm. Mai sabèm totei que lo contèxte de març de 2012 es particular. Serem a tres setmanas dau primier torn de l’eleccion presidenciala e a un pauc mai de dos mes deis eleccions legislativas.

"D’autra part, una concertacion es en plaça entre lei diferentas lengas : lei bascos (Baiona), lei bretons (Kemper), lei catalans (Perpinyà) an ja previst de manifestar tanben aqueste jorn per se metre en armonia ambé nòstra manifestacion, mentre que leis alsacians (Strosburri) e lei còrsos (Aiacciu) crearàn d’eveniments e benlèu d’autreis accions ò manifestacions espeliràn encara.

"Venèm d’aprendre, uei, que leis aranés e de deputats catalans seràn presents a Tolosa lo 31 de març de 2012. Adonc fasetz virar la data dau 31 de març e demandatz au monde de la marcar sus son calendier coma un moment de preséncia indispensabla.

"...De tot biais serà una granda jornada, un grand moment de revindicacion e d’afirmacion de nòstra volontat.

"Lei manifestacions deis annadas passadas siguèron una capitada pr’amor èran viradas vèrs la revindicacion en favor de la lenga coma l’element federator, la basa de nòstra cultura. L’idèa que la diversitat lingüistica es un element indispensable a l’umanitat es de mai en mai partejada.

"De collectivitats an mesas en plaça de politicas en favor de la lenga occitana (vilas, despartaments, regions). E lei mobilizacions passadas l’i son ben per quauqua ren.

"L’Estat a pas encara pres de disposicions seriosas. Sabètz lo combat que nos fau menar per arribar a una lèi e a un estatut vertadier. De deputats, de senators, de senèstra e de drecha, an prepausat de solucions mai fins ara lei govèrns an pas vogut ausir aquela demanda. Es l’objectiu de la manifestacion dau 31 de març de faire ausir aquesta demanda. Lo govèrn e lo parlament que sortiràn deis urnas devon aver lo messatge. D’unei personalitats politicas an pres posicion, i a gaire, sus la question dei lengas regionalas...

"Es lo moment d’escriure ais elegits actuaus e an aquelei que vòlon prendre la plaça. Li fau demandar de dire çò que faràn, e devon èstre presents lo 31 de març se vòlon èstre credibles. Escrivetz a vòstrei conselhiers generaus e regionaus, ai senators e ai deputats. (Lèu, auretz lo materiau per aquò faire ambé d’exemplaris de la Crida per la manifestacion.) Demandatz-li de venir manifestar e de s’engatjar, dins sa collectivitat, sus lo terrenh e tanben per faire cambiar la politica de l’Estat. Podètz començar tanben d’organizar de Comitats locaus per faire conóisser la manifestacion e organizar lo desplaçament. Totei leis iniciativas son bònas per mediatizar la revindicacion e subretot fasètz-lei remontar a la Coordinacion. Fau faire virar l’informacion, donar d’idèas a d’autrei e ne’n prendre onte n’i a.

"Nos fau tanben mobilizar lei mejans economics. L’organizacion de la manifestacion còsta un pauc de moneda e leis associacions que son dins la Coordinacion an besonh de l’ajuda de totei. Per la lenga occitana, lo 31 de març a Tolosa.

"Fau començar de se bolegar tre ara !

"La Coordinacion Per la lenga occitana !"

Articles ligats :

  1. Comunicacion Anem Òc - Decembre de 2011
  2. Letra de D. Grosclaude - Mai de 2011

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Lo CIRDÒC a un novèl director Cyril Gispert

Dempuèi lo 1èr de setembre de 2020 Cyril Gispert assegura la foncion de director general del CIRDÒC de Besièrs.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Quora la matèria... - Miquèu Arnaud

Lo libre de Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., que sortiguèt en 2017 es una ficcion : descabestrada, leugièra.

L'autor s'amusa aquí de tot e amusa. Fantasma sus l'occitanisme de deman, per melhor se trufar de lo de uèi, fantasma sus Euròpa, sus las organizacions politica de venir, sus las tecnologias futuras (e las siá visions aquí son un pauc ninòias, lo libre pòt pas èsser calificat de roman d'anticipacion).

Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda

sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

Trèns per d’aubres mòrts

trens-casanovaTrèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Morlanne, C&S - 2007 - 197 paginas

Lo libre es una evocacion de tres figuras masculinas. Per caduna l'autor se concentra sus un moment clau de lor vida.

La critica vei lo trabalh de Joan-Ives Casanòva coma una narracion en abís, susportada per de frasa-univèrs. Una escritura rara.