aficha-2012Comunicacion de la coordinacion Anem Òc :

"Amigas, Amics

"Dins sièis mes se debanarà la manifestacion de Tolosa en favor de la lenga occitana. Lo 31 de març de 2012 serà un jorn de mobilizacion granda. Avèm per objectiu de ne’n faire un recampament encara mai important que çò que siguèron lei manifestacions de 2005, 2007 e 2009.

"A cada còp lo nombre de personas que venguèron dire « Anem Òc ! per la Lenga Occitana !» siguèt mai important. Serà parier en 2012.

"La question de l’estatut de la lenga nòstra, de sa reconoissença es pas reglada.

"Adonc nos fau dire un còp de mai çò que volèm. Mai sabèm totei que lo contèxte de març de 2012 es particular. Serem a tres setmanas dau primier torn de l’eleccion presidenciala e a un pauc mai de dos mes deis eleccions legislativas.

"D’autra part, una concertacion es en plaça entre lei diferentas lengas : lei bascos (Baiona), lei bretons (Kemper), lei catalans (Perpinyà) an ja previst de manifestar tanben aqueste jorn per se metre en armonia ambé nòstra manifestacion, mentre que leis alsacians (Strosburri) e lei còrsos (Aiacciu) crearàn d’eveniments e benlèu d’autreis accions ò manifestacions espeliràn encara.

"Venèm d’aprendre, uei, que leis aranés e de deputats catalans seràn presents a Tolosa lo 31 de març de 2012. Adonc fasetz virar la data dau 31 de març e demandatz au monde de la marcar sus son calendier coma un moment de preséncia indispensabla.

"...De tot biais serà una granda jornada, un grand moment de revindicacion e d’afirmacion de nòstra volontat.

"Lei manifestacions deis annadas passadas siguèron una capitada pr’amor èran viradas vèrs la revindicacion en favor de la lenga coma l’element federator, la basa de nòstra cultura. L’idèa que la diversitat lingüistica es un element indispensable a l’umanitat es de mai en mai partejada.

"De collectivitats an mesas en plaça de politicas en favor de la lenga occitana (vilas, despartaments, regions). E lei mobilizacions passadas l’i son ben per quauqua ren.

"L’Estat a pas encara pres de disposicions seriosas. Sabètz lo combat que nos fau menar per arribar a una lèi e a un estatut vertadier. De deputats, de senators, de senèstra e de drecha, an prepausat de solucions mai fins ara lei govèrns an pas vogut ausir aquela demanda. Es l’objectiu de la manifestacion dau 31 de març de faire ausir aquesta demanda. Lo govèrn e lo parlament que sortiràn deis urnas devon aver lo messatge. D’unei personalitats politicas an pres posicion, i a gaire, sus la question dei lengas regionalas...

"Es lo moment d’escriure ais elegits actuaus e an aquelei que vòlon prendre la plaça. Li fau demandar de dire çò que faràn, e devon èstre presents lo 31 de març se vòlon èstre credibles. Escrivetz a vòstrei conselhiers generaus e regionaus, ai senators e ai deputats. (Lèu, auretz lo materiau per aquò faire ambé d’exemplaris de la Crida per la manifestacion.) Demandatz-li de venir manifestar e de s’engatjar, dins sa collectivitat, sus lo terrenh e tanben per faire cambiar la politica de l’Estat. Podètz començar tanben d’organizar de Comitats locaus per faire conóisser la manifestacion e organizar lo desplaçament. Totei leis iniciativas son bònas per mediatizar la revindicacion e subretot fasètz-lei remontar a la Coordinacion. Fau faire virar l’informacion, donar d’idèas a d’autrei e ne’n prendre onte n’i a.

"Nos fau tanben mobilizar lei mejans economics. L’organizacion de la manifestacion còsta un pauc de moneda e leis associacions que son dins la Coordinacion an besonh de l’ajuda de totei. Per la lenga occitana, lo 31 de març a Tolosa.

"Fau començar de se bolegar tre ara !

"La Coordinacion Per la lenga occitana !"

Articles ligats :

  1. Comunicacion Anem Òc - Decembre de 2011
  2. Letra de D. Grosclaude - Mai de 2011

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Mèdias : 50 ans de borbolh occitan

50 ans de borbolh occitan

Dins son numèro de genièr de 2020 la revista de la comuna de Narbona presentava lo projècte 50 ans de borbolh occitan

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Pedagogia : 'Enfanças'

En 2012 lo Centre Regional de Documentacion Pedagogica (CRDP) de l'acadèmia de Montpelhièr publicava un document a destinacion dels joves lectors Enfanças.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Vidas e engranatges - Florian Vernet

Vidas e engranatge Al mes d'agost de 2020, IE0 Edicions, tornèt editar lo libre de Florian Vernet Vidas e engranatges.

Publicat pel primièr còp en 2004 aquel recuèlh de vint-e-quatre novèlas èra agotat dempuèi qualques ans. Es un dels melhors recuèlh de nòvas de l'autor.

Lo libre obtenguét lo prèmi Jaufre Rudel en 2005.

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Contes de la val de la Boneta

Contes de la val de la Boneta Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue. Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron aquel trabalh de collectatge.

I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...