aficha-2012Comunicacion de la coordinacion Anem Òc :

"Amigas, Amics

"Dins sièis mes se debanarà la manifestacion de Tolosa en favor de la lenga occitana. Lo 31 de març de 2012 serà un jorn de mobilizacion granda. Avèm per objectiu de ne’n faire un recampament encara mai important que çò que siguèron lei manifestacions de 2005, 2007 e 2009.

"A cada còp lo nombre de personas que venguèron dire « Anem Òc ! per la Lenga Occitana !» siguèt mai important. Serà parier en 2012.

"La question de l’estatut de la lenga nòstra, de sa reconoissença es pas reglada.

"Adonc nos fau dire un còp de mai çò que volèm. Mai sabèm totei que lo contèxte de març de 2012 es particular. Serem a tres setmanas dau primier torn de l’eleccion presidenciala e a un pauc mai de dos mes deis eleccions legislativas.

"D’autra part, una concertacion es en plaça entre lei diferentas lengas : lei bascos (Baiona), lei bretons (Kemper), lei catalans (Perpinyà) an ja previst de manifestar tanben aqueste jorn per se metre en armonia ambé nòstra manifestacion, mentre que leis alsacians (Strosburri) e lei còrsos (Aiacciu) crearàn d’eveniments e benlèu d’autreis accions ò manifestacions espeliràn encara.

"Venèm d’aprendre, uei, que leis aranés e de deputats catalans seràn presents a Tolosa lo 31 de març de 2012. Adonc fasetz virar la data dau 31 de març e demandatz au monde de la marcar sus son calendier coma un moment de preséncia indispensabla.

"...De tot biais serà una granda jornada, un grand moment de revindicacion e d’afirmacion de nòstra volontat.

"Lei manifestacions deis annadas passadas siguèron una capitada pr’amor èran viradas vèrs la revindicacion en favor de la lenga coma l’element federator, la basa de nòstra cultura. L’idèa que la diversitat lingüistica es un element indispensable a l’umanitat es de mai en mai partejada.

"De collectivitats an mesas en plaça de politicas en favor de la lenga occitana (vilas, despartaments, regions). E lei mobilizacions passadas l’i son ben per quauqua ren.

"L’Estat a pas encara pres de disposicions seriosas. Sabètz lo combat que nos fau menar per arribar a una lèi e a un estatut vertadier. De deputats, de senators, de senèstra e de drecha, an prepausat de solucions mai fins ara lei govèrns an pas vogut ausir aquela demanda. Es l’objectiu de la manifestacion dau 31 de març de faire ausir aquesta demanda. Lo govèrn e lo parlament que sortiràn deis urnas devon aver lo messatge. D’unei personalitats politicas an pres posicion, i a gaire, sus la question dei lengas regionalas...

"Es lo moment d’escriure ais elegits actuaus e an aquelei que vòlon prendre la plaça. Li fau demandar de dire çò que faràn, e devon èstre presents lo 31 de març se vòlon èstre credibles. Escrivetz a vòstrei conselhiers generaus e regionaus, ai senators e ai deputats. (Lèu, auretz lo materiau per aquò faire ambé d’exemplaris de la Crida per la manifestacion.) Demandatz-li de venir manifestar e de s’engatjar, dins sa collectivitat, sus lo terrenh e tanben per faire cambiar la politica de l’Estat. Podètz començar tanben d’organizar de Comitats locaus per faire conóisser la manifestacion e organizar lo desplaçament. Totei leis iniciativas son bònas per mediatizar la revindicacion e subretot fasètz-lei remontar a la Coordinacion. Fau faire virar l’informacion, donar d’idèas a d’autrei e ne’n prendre onte n’i a.

"Nos fau tanben mobilizar lei mejans economics. L’organizacion de la manifestacion còsta un pauc de moneda e leis associacions que son dins la Coordinacion an besonh de l’ajuda de totei. Per la lenga occitana, lo 31 de març a Tolosa.

"Fau començar de se bolegar tre ara !

"La Coordinacion Per la lenga occitana !"

Articles ligats :

  1. Comunicacion Anem Òc - Decembre de 2011
  2. Letra de D. Grosclaude - Mai de 2011

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Entrevista de Pèir Lavit, grafista

Visual, site internet de Pèir Lavit

Dins son edicion de junh de 2021 lo magazine de la vila de Tolosa donava la paraula a Pèir Lavit.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

Petite Histoire de l’Occitanie - Jean Sagnes

Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes. Libre en francés.

L'autor istorian de formacion, autor de nombroses obratges sus l'istòria del Lengadòc e del Rosselhon presenta aquí una sintèsi sus l'istòria d'Occitània.

Jean Sagne rapela primièr lo sens del mot Occitània : l’ensemble de las regions qu’an per lenga originala una lenga derivada del latin, la lenga d'òc o occitan. Precisa qu'aquel grand ensemble geografic deu pas èsser confondut amb la region administrativa recentament creada e nomada Région Occitanie que recampa pas que 13 departaments.

Los ignorants - Raconte d'une iniciacion crosada

ignorants Los ignorants - Raconte d'une iniciacion crosada
es una benda dessenhada d'Etienne Davodeau e de Richard Leroy.

Es estada publicada en 2016 per l'associacion Terrairòl de Nimes.

Etienne Davodeau es autor de benda dessenhada, coneis pas gaire lo mond del vin. Richard Leroy es vinhairon, a quitament pas jamai legit de benda dessenhada, mas son totes dos de bona volontat e plan curioses.