La societat General Fusion desvolopa dempuèi mai de vint ans una tecnica per produsir d'energia electrica : la fusion nucleara a tòca magnetizada (Magnetized Target Fusion, MTF).
A la fin del mes de junh de 2026 lo Partit de la Nacion Occitana (PNO) tornava sus la question de l'autonomia de Corsega.
Al mes de junh de 2026 la Federacion dels Ensenhaires de Lenga e de Cultura d'Òc (FELCO) comuniquèt sus los resultats dels concorses del CAPES e de l'agregacion d'occitan.
Del 2 al 5 de julhet de 2026 se debanarà coma cada an a Nimes l’Universitat Occitana d’Estiu (UOE).
Ven de naisse AMI Labs. Fondada per Yann LeCun la start-up a per vocacion de desvolopar una nòva generacion d'intelligéncias artificialas (IA) a mand de comprene melhor lo mond fisic e de razonar amb mai de fisabilitat. En clar de comprene lo mond real.
Los caps d'Estat e de govèrn membre del G7 remosats a Evian en França al mes de junh de 2026 tornèron afortir lor sosten a Ucraïna.
Lo 12 de junh de 2026 Ursula von der Leyen comuniquèt sus la decision presa pels dirigents de l'Union Europèa de dobrir las negociacions d'adesion per Ucraïna e Moldàvia.
Lo 13 de junh de 2026 la societat Anthropic que desvolopa d'intelligéncias artificialas anoncièt que lo govèrn dels Estats Units enebissiá l'utilizacion de sos otisses Fable 5 e Mythos 5 a las personas que son pas de nacionalitat estatsunidenca, que sián sul territóri nacional o endefòra.
En 1985 André Lagarde aviá encontrat d'actors de l'occitanisme e lor aviá pausat tres questions. En 2025 lo jornal numeric Lengas publiquèt aqueles documents.
Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.
Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.
Es en projècte la creacion d'un centre dedicat a las industrias culturalas e mediaticas prèp de Besièrs a proximitat de Baissan. Lo complèxe auriá per nom : Studios Occitanie Méditerranée. Aculhiriá notadament un centre de léser.
Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.
En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.
Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.
Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.
Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.
Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.
En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.
La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.
Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.
Las edicions del Grelh Roergàs publica Retraches d'Occitània e de delà de Gèli Combas.
Après Una lutz sul camin publicat en 2011 e Parladissas animalas en 2021, dos libres publicats a la edicions del Grelh Roergàs, Gèli Combas nos dona sos Retraches d’Occitània e de delà. Aquí sus 160 paginas, en trenta racontes nos fa traversar lo periòde de las annadas setanta a uèi e viatjar d’Occitània a Espanha.
Diccionari d'Expressions e Locucions Occitanas de Maurici Romieu, Andrieu Bianchi e Loís Gaubèrt (Vent Terral, 2013, 29 èuros).
Pichon eveniment dins l'edicion occitana. Un libre sus la lenga, amb per lenga referenciala l'occitan. Òsca ! Per enfin poder aprofechar de la lenga sens passar pel... francés !
Un libre indispensable per se reapropriar la lenga occitana.
Lo barracon de Sèrgi Gairal ven d'èsser reeditat (julhet de 2015) per IEO Edicion. Lo libre de 204 paginas còsta 15 €.
Presentacion - Aquel barracon, que se quilha sul camin de Sant Jacme de Compostèla dempuèi lo sègle XIV, te fa un brave sospluèg ont pòdes costejar de mond que, de costuma, se coneisson pas gaire. Aital la castelana tròp perfumada o aquel romieu que se ditz alemand...