Ven de naisse AMI Labs. Fondada per Yann LeCun la start-up a per vocacion de desvolopar una nòva generacion d'intelligéncias artificialas (IA) a mand de comprene melhor lo mond fisic e de razonar amb mai de fisabilitat. En clar de comprene lo mond real.
Los caps d'Estat e de govèrn membre del G7 remosats a Evian en França al mes de junh de 2026 tornèron afortir lor sosten a Ucraïna.
Lo 12 de junh de 2026 Ursula von der Leyen comuniquèt sus la decision presa pels dirigents de l'Union Europèa de dobrir las negociacions d'adesion per Ucraïna e Moldàvia.
Lo 13 de junh de 2026 la societat Anthropic que desvolopa d'intelligéncias artificialas anoncièt que lo govèrn dels Estats Units enebissiá l'utilizacion de sos otisses Fable 5 e Mythos 5 a las personas que son pas de nacionalitat estatsunidenca, que sián sul territóri nacional o endefòra.
En 1985 André Lagarde aviá encontrat d'actors de l'occitanisme e lor aviá pausat tres questions. En 2025 lo jornal numeric Lengas publiquèt aqueles documents.
La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.
Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.
La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.
Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.
Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.
Dempuèi lo 1èr de setembre de 2020 Cyril Gispert assegura la foncion de director general del CIRDÒC de Besièrs.
Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.
En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.
Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.
La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.
Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.
En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.
Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.
La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.
Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.
En 2020 sortissiá a las edicions Edite-moi ! la traduccion occitana de Marcovaldo d'Italo Calvino. La traduccion èra de Miquèl Pedussaud.
Las edicion Jorn en 2024 tornan editar Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal.
L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel
Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.
Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.
Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.