Lo darrièr libre de Sèrgi Gairal ven de sortir pendent l'estiu de 2020. Se dis Lo secrèt de Juli.
Es en pensant a son amic Stéphane que Sèrgi Gairal a escrich aqueste roman. L’a escrich per el e per los que, coma el, se desplaçan sus una cadièra de ròdas, pus globalament per las personas victimas dels accidents de la vida.
Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.
Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.
Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras
de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco.
Es propausat al prètz de 15 èuros.
Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.
Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué
los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo
sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.
Escrich en francés l'edicion es bilingüa amb una traduccion occitana de Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt. Las illustracions son de Moss.
IEO-Edicion, al cors de l'estiu de 2020, publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa jol títol Sant Manuel lo Bon, martir una traduccion
occitana del libre de Miguel de Unamuno : San Manuel Bueno, mártir.
Es disponible unicament en version numerica (epub). La traduccion es de Joaquim Blasco.
Partidas de Rodés per fugir la misèria de 1884, quaranta familhas roergatas arriban
a Pigüe el còr de la Pampa argentina lo 4 de decembre de la meteissa annada.
L'aventura foguèt extraordinària per l’epòca, representava un cambiament total e definitiu, e i aviá ben aquí la matèria d'un libre. Sèrgi Gairal la sasiguèt e bastiguèt al torn d'aquel eveniment la trama de son primièr roman istoric, Delà la mar, que sortiguèt pel primièr còp en 2004.
Al mes d'agost de 2020 IEO Edicion tornèt editat Lo libre dels grand jorns
de Joan Bodon. Un classic de la literatura occitana. Lo libre de 128 paginas es al
prètz de 14 èuros.
Es tot l'engenh de Bodon que se condensa dins aquelas paginas estranhas. Estranhas a tot punt de vist, estilistic, mas tanben al nivèl del decòr : Bodon nos passeja entre conte e roman, entre real e ficcion.
Star dels rasetaires dins las annadas 70 e 80, Jacky Simeon
se consacra ara a l'escritura e publica regularament d'obratges
ligats a las tradicions taurinas de Camarga.
Las edicions Au diable Vauvert tornan editar en 2020 son Dictionnaire de la course camarguaise.
Aquela soma permet a tot un cadun de descobrir lo mond de la corsa camarguenca amb sos còdes, sas stars e son vocabulari plan sovent occitan.
L'editor Edites-moi ! ven de publicar en 2020 una traduccion
occitana del libre d'Italo Calvino : Marcovaldo.
Lo tèxt original en italian es estat traduch per Miquèl Pedussaud. Las illustracions son d'Edouard Monneau.
Dins aqueles vint contes cortets, seguissèm Marcovaldo dins d’aventuras estonantas, plenas de fantasiá e de poesia, pintradas amb gaubi e unmanitat per Italo Calvino.
Lo cantaire Patric, actor màger de la nòva cançon occitana publiquèt en julhet de 2020
los sieus remembres. Aquí conta son percors, sas motivacions, sas inspiracions, son amor
pel país que lo vegèt naisse, son amor pel cant, per la guitarra.
Lo libre d'un centenat de paginas, escrich en francés, es disponible a las edicions NomBre7, se titola : Patric, profession troubadour.
Letras d'òc ven de tornar editar en setembre de 2020
lo libre de Miguel Delibes (1920-2010) : Los sants innocents.
Lo tèxt originalament en espanhòl, Los santos inocentes, es estat publicat pel primièr còp en 1981. La presenta traduccion en occitan es de Sèrgi Carles.
Dins una escritura viva e ritmada, Miguel Delibes, nos balha amb Los sants innocents un cap d’òbra vertadièr. Traduch dins mantunas lengas lo libre es estat adaptat al cinèma en 1984 per Mario Camus.
Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats
al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue.
Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron
aquel trabalh de collectatge.
I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...
Gérard Marty ven de publicar lo libre Del temps que lo bestium parlavan. Bilingüe occitan/francés
es prefaçat per Jean-Claude Dugros. Las illustracions son de Jacques Saraben.
Lo libre recampa las cronicas en occitan que l'autor publiquèt dins la revista Lo Chalelh sus mai d’un cinquantenat de numèros.
Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara
ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es
disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.
Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.
La Tèsi de Pèire Pessamessa sortiguèt en 1995
dins la collecion A tot d'IEO Edicion.
Lo roman conta l'istòria d'Esterela passionada d'escalada que subran se tròba confrontada al mitan universitari occitan per la preparacion de sa tèsi.
Pèire Pessamessa amb intelligéncia torna dins aquela òbra sus l'occitanisme de son temps e sus son trabalh pròpri. Un roman plan fargat que se legís lo sorire als pòts.
L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de
Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa.
Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.
Alara que lo 1èr d’octobre de 2017, los catalans son convidats a vòtar per lor independéncia, lo president Carles Puigdemont sap que de cara a l’intransigéncia d’Espanha, ven de prene un risc màger. Lo govèrn central de Madrid s'opausa a la votacion, la considèra illegala.
Ven de sortir a cò dels Classiques Garnier
lo libre Joan Bodon – Contes populaires et autofictions
de Dominique Roques Ferraris. L'estudi de 789 paginas es consacrat als contes qu'escriguèt
l'autor.
« La prioritat donada als Contes dins l'estudi metodic fach aicí de l'òbra narrativa de Joan Bodon met en evidéncia lor foncion fondatritz. Revela tanben una estrategia d'escritura de se originala que serà desplegada dins de formas anonciatrises d'una literatura postmodèrna. ». Çò dis lo resumit.
Sortiguèt a cò del Grelh Roergàs al mes de genièr de 2020 lo libre Ceseta, traduccion en occitan d'un roman d'Emile Pouvillon.
La traduccion es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt. Lo libre de 114 paginas còsta 12 èuros, conten un cort glossari occitan-francés. De notar que los editors an cambiat en primièra de pagina lo nom de l'autor d'Émile Pouvillon en Emili Povilhon.
Lo libre es illustrat de qualques dessenhs qu'Antoine Bourdelle aviá realizats per l’edicion de 1882.
Émile Pouvillon nasquèt en 1940 a Montalban e se moriguèt en 1906. Après d'estudis de drech a París tornèt al país acculhit per son ainat l'escrivan Léon Cladel.
En setembre de 2019 sortissiá a cò de l'editor Euromedit lo libre
S.T.O – Lo tust de tres letras
Lo livre es en version bilingüe occitan/francés.
Presentacion – Lo 16 de febrièr de 1943, lo governament de Vichy publiquèt una lei que congreava lo « Servici del Trabalh Obligatòri » (STO) en Alemanha. Seguèt la requisicion de las classas 1920, 21 e 22. Se la màger part dels joves escotèron, n'i a que se volguèron pas plegar a la lei.
En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr
lo libre La princessa Valentina e autres contes.
Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.
Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.
Viatge amb un ase per Cevenas es un libre de Robert Louis Stevenson.
Publicat pel primièr còp en anglés en 1879 jol títol Travels with a Donkey in the Cévennes ven d'èsser reeditat en 2019 en occitan per Las edicions del regionalismes. La traducion es de Pèire Beziat.
Lo balestièr de Miramont sortiguèt en 2006. Es lo darrièr libre
paregut de Robèrt Martí, un roman al còp istoric e fantastic.
La lectura n'es aisida, la naracion linda e simple pren lo lector e lo passetja al fial del temps entre Roergue e Albigés. Robèrt Martí sap captiva lo lector. S'apiecha per aquò sus una lenga simpla e perfèctament mestrejada.
Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier
lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées
au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628
Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.
Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.
Es sortit en 2019 lo diccionari de botgeta occitan/francés e francés/occitan en çò de las
edicions Yoran.
Son edicion es estada aprestada per Patrick Sauzet. Lo libre de 576 paginas, es al format 8,5 x 12 cm.
Aquel diccionari conten 13 000 mots e reviradas (5 600 intradas costat francés e 7 400 costat occitan). Lo vocabulari presentat es lo de la vida vidanta e es adaptat al mond de uèi.
Es sortit a la fin de l'an 2019 lo dètz-e-ochen roman de Sèrgi Gairal Confidéncias Felinas.
Aquí l'autor dona la paraula a una cata. Una cata demest los òmes, i a pas res de pus normal. Mas, ça que la, una cata que conta e comenta non solament sa pròpria vida demest los òmes mas tanben la lor, aquí l'originalitat d'aquel roman : es tot simplament lo jornal d'una cata qu'es en contacte amb los òmes.
Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal.
Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric
de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi,
Jean Pigasse, ouvrier du canal.
Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.
Fin de 2019 : es sortit lo recuèlh de nòvas de l'associacion Le lecteur du val.
Los tèxtes publicats son los tèxtes premiats al concors qu'organiza cada an l'associacion. Son en francés o en occitan.
L'edicion 2020 del concors es en preparacion. Las entresenhas per poder participar se pòdon obténer sul site de l'associacion [aquí]
Lo libre Bruèissa o fadarèla ? de Jaumet Demèsa sortiguèt en 2019. Aquò's un
roman policièr per la joventud.
L'istòria se debana del temps de la fèsta d'Aloin. Un jove colegian es victima, en escotèr, d'un accident, la colpa a un menaire capbord que fugís. Sos amics e amigas, jos l'impuls d'Agata, genta e ardida filha d'unes quinze ans, se meton a cercar l'òme que la polícia arriba pas a trobar.
L'Aucon es lo primièr roman en occitan de Ferran Delèris.
Publicat en 1992 per IEO Edicion dins la collection Atots, es un roman istoric.
L'accion de debana a la bòria de La Capèla a la debuta de la guèrra de quaranta. Aquí los òmes patisson dempuèi de sègles e de sègles de la malediccion del volcan. Alara que la guèrra debuta los estajan del luòc, Martin lo garrèl, sa femna Justina e lor filh, « l'Aucon », un omelet d'un vintenat d'ans, lordàs, somiaires, i subrevivon dins l'ància dels endemans.
En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont :
Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.
L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.
Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.
Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en
2001 per Atlantica/Institut Occitan.
Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...
Lo libre D'ara enlà de Franc Bardòu publicat per IEO Edicon sortiguèt en 1999.
Se divisa en doas parts. Dins la primièra titolada De sempre l'autor nos presenta un sèria de contes de son invencion. Las accions se debanan a l'Edat Mejana. De bon legir e sens renovelar lo genre l'autor lo noirís amb abiletat e mestreja.
L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot
a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present,
dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.
Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.
Letras d'Òc publica (2019) los Contes d'Aubrac. Lo libre de 368 paginas es propausat al prètz
de 27 èuros. Presentacion de l'editor :
Enfin ! Los contes enregistrats en Aubrac al moment de la granda enquèsta del CNRS de las annadas 1960 – demorats inedits dempuèi –, espelisson ara, mai de cinquanta ans après, dins la lenga dels contaires, l’occitan de l’Aubrac.
Lo libre Una femna l'autra, la vida... de Miquèla Cabayé-Ramos
sortiguèt en 2013. Recampa contes e racontes.
Lo libre de 282 paginas es bilingüe francés e occitan, las illustracions son d'Aimé Ramòs. Es estat editat per l'IEO de Lengadòc.
La MARPÒC publicava en 2018 La Bèstia dau Coàr de Didier Leclerc. Lo libre es en francés e en occitan. Amb, per l'occitan
doas versions : una en provençal misralenc e l'autra en provençal referencial.
La traduccion en grafia occitana classica es de Jòrdi Peladan, la traduccion en provençal mistralenc es de Rose Pous.
En 2016 lo Grelh Roergàs tornava editar la Flore occitane du Massif Central de
Jean Carbonel. Agotada la tornèran editar en 2018.
Usual preciós per los que s'interessan al nom de las plantas del país, escrich per Joan Carbonèl, es estat augmentat per Zefir Bòsc de la transcripcion normalizada dels noms de las plantas e de la Liste des noms patois tirada d’autres trabalhs de Carbonèl.
Dins las pesadas d'En Robèrt Loís Stevenson (del Puèi de Velai fins a Alès)
es un raconte de viatge de Sèrgi Viaule. Publicat per Las edicion dels regionalisme
sortiguèt en 2019. Lo libre fa 172 paginas.
Presentacion de l'editor – Dins aqueste raconte, l’autor nos escalcís cossí en quatòrze jorns percorreguèt, dins las pesadas de Robèrt Loís Stevenson, los tres cent quilomètres que desseparan Lo Puèi de Velai d’Alès.
IEO Edicions publicava en 1988 Enlòc de Joan-Claudi Sèrras.
Après un recuèlh de nòvas, Masquetas e mariotas que reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1986 l'autor tornava amb un roman e una escritura mai ambiciosa.
Lo libre es lo raconte de la descobèrta pel narrator de la vila d'Enlòc ; al quotidian conta sas jornadas. Lo libre pren aital la forma d'un diari.
Arbres d'en çò nòstre d'Iveta Balard (2017, 96 paginas, 12 €, Grelh Roergàs).
Lo libre, entre sciénças e racontes, per cada arbre, nos balha d'informacions
tecnicas mas tanben d'anecdòtas. L'autora posa dins la tradicion orala, dins de
racontes cortets, contes o autres sovenirs personal per donar vida a cadun
dels arbres que descriu.
Ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs lo primèr roman de Pèire Tauriac, Lo Pont-Nòu de Potosí.
Lo cantaire Patric, actor màger de la nòva cançon occitana publiquèt en julhet de 2020
los sieus remembres. Aquí conta son percors, sas motivacions, sas inspiracions, son amor
pel país que lo vegèt naisse, son amor pel cant, per la guitarra.
Lo libre d'un centenat de paginas, escrich en francés, es disponible a las edicions NomBre7, se titola : Patric, profession troubadour.
Dòn Quichòt de la Mancha de Miguel De Cervantes.
Tèxtes causits, traduccion occitana de Sèrgi Gairal, 228 paginas, 2014, 15 €, IEO-Edicion, ISBN : 9782859105204.
Presentacion de Sèrgi Gairal - Demandatz a qualqu’un qual es dòn Quichòt ; vos respondrà qu’es aquel baug que preniá los molins de vent per de gigants que lo menaçavan, e que voliá pas escotar son escudièr Sanche, qu’el vesiá la realitat.